filosofia

LA REPÚBLICA ( Filosofia)
En el primer fragment de la pàgina 159 de la República de Plató, conduït per Sòcrates, trobem un diàleg entre ell i els seus companys, un afirma que si a un Home que no sàpiga mesurar, si n’hi ha molts que li diuen que ell fa quatre colzades, ell mateix es creuria que sabria mesurar comparant això amb un Home que s’arriba a creure polític perquè uns quants li donencorda. A Sòcrates no sembla molestar-li, i diu que aquests homes són els més graciosos “uns homes així són els més graciosos, legislen i redrecen tot el que ara dèiem [...] semblen convençuts que trobaran un límit de les malifetes comeses ens els pactes [...] i que en realitat escapen l’hidra”. Sòcrates aclareix que ell mai ha cregut que el legislador s’hagués d’ocupar de la forma de les lleisi la constitució i que Apol·lo i Delfic ha de fer la suprema de les legislacions que es la més bella i màxima, construint temples i tenint la figuria de déu com a guia de la població.
VI Essència i lloc de la saviesa a la ciutat perfecta
Sòcrates, un cop la ciutat estigui fundada, raona sobre la justícia i injustícia, la diferència que hi ha entre una i l’altre, i quina serveix per ser feliç,per saber això necessita la ajuda de Pole i més gent. Glaucó intervé recordant-li que Sòcrates va prometre que ho buscaria per ell mateix, sense ajuda de ningú però Plató diu que necessita la seva ajuda i que si una ciutat està ben fundada, serà irreprotxablement perfecte, sàvia, coratjosa, temperada i justa ( la doctrina de les quatre virtuts cardinals) i que de les virtuts la més important es lasaviesa, ja que si la ciutat es sàvia serà assenyada. I el seny, és, un saber , deliberar bé ve del saber i no de la ignorància. Per anomenar una ciutat sàvia cal mirar el saber dels ciutadans, però no el dels bronzistes(artesans, treballadors) o agricultors si no pel saber dels qui ens legislen, els magistrats també anomenats guardians perfectes. Aquests guardians amb la ciència del saber son unaclasse mínima a la ciutat i que aquesta classe farà la ciutat sàvia, referint-se als filòsofs que Plató creia que havien de legislar la ciutat.
VII Definició del Coratge
Sòcrates creu que no es difícil saber si la ciutat es coratjosa o no simplement observant la part que la defensa i guerreja per aquella ciutat. Però també diu que la ciutat es coratjosa per certa part de si mateixa, i que elcoratge es una conservació, la de la opinió nascuda de la formació que ens imposa la llei referent als aspectes fonamentals. Fa una comparació amb els tintorers i la manera de tenyir la llana, que primer la tenyeixen de blanc i després amb moltes preparacions per rebre el color en condicions òptimes, i amb la selecció de soldats, formant-los en música i gimnàstica, rebent i obeint lleis encondicions òptimes, i per no destenyir la tintura amb els mals lleixius ( els plaers, la passió, el dolor) Una força conservativa per tenir una opinió recta i justa és el coratge, en coses petites i coses grans, és una virtut política.
VIII La temprança, ser amo de si mateix
Sòcrates té ben clar des de el principi que la temprança es com una concòrdia i harmonia, un cert ordre, domini de plaers ipassions. Ridiculitza la expressió “ser amo de si mateix” perquè el que es amo de si mateix es esclau de si mateix. Ell creu que la cita aquesta significa que la ànima d’un individu i ha bo i dolent, i que per la naturalesa el bo domina lo dolent i portant aquesta cita a la ciutat, quan lo bo sotmet lo dolent la anomenem temprada i mestressa de si mateixa. Sòcrates veu com la seva nova ciutat té lespassions de la gent i les capes baixes reprimides i el seny dels més honrats no ho són.
IX La temprança A LA CIUTAT, transició cap a la justícia.
Si en una mateixa ciutat hi ha la mateixa opinió entre els governants i els súbdits encara hi ha més harmonia, i que actua estenent-se per tota la ciutat, sense importar la classe social, la riquesa, la intel·ligència... És la concòrdia natural...