filosofia
Páginas: 2 (314 palabras)
Publicado: 17 de diciembre de 2013
AL PRINCIPI FOU EL MITE (pgs. 6-7)
Abans que la filosofia hi havia les narracions mítiques, que també intentaven explicar la realitat, el funcionament del món i el seuorigen. Per això, els humans recorrien a allò que tenien davant: a allò que els resultava més conegut per explicar allò desconegut.
Què tenen a veure les representacionsfantàstiques de la mitologia, plenes d’èssers sobrenaturals, amb la descripció acurada dels fets que ens proporciona la ciencia? La resposta és senzilla, l’intent de posar ordre enmig delcaos.
El resultat és el sorgiment d’un cosmos, paraula amb què els grecs designaven l’ordre, la mesura i l’harmonia d’un univers regit per lleis.
És cert que aquest universmític s’assembla ben poc al que ens mostra la cosmología actual. El llenguatge polític amb què s’expressa, l’abundància d’imatges, la personificació de les forces de la natura ol marca de rigor i coherència en el relat contrasten amb la descripció molt més exacta, lògica i racional que trobem en l’expressió científica.
De fet, un dels tretsdefinitoris del mite és el seu carácter antropomòrfic.
Si comparem els poemas éspics d’Homer (s. IX a. C.) amb les narracions d’Hesíode, un segle més tardà, s’observa ja en aquestesdarreres una certa naturalització dels déus, una tendència progresiva a desproveir-los dels seu antropomorfisme i a dotar-los d’un carácter més abstracte.
Aixa, Tales ( 600a.C.), considerat el primer filòsof, científic, afirmava que el món vencer prové d’un món element material, l’aigua, però també deia que la terra és plena de déus.
La conclusióés que l’anomenat pas del mite al logos, de la imaginació a l‘ús sistemàtic de la raó, no es va produir de manera sobtada sinó més aviat com una evolució gradual.
Abans que la filosofia hi havia les narracions mítiques, que també intentaven explicar la realitat, el funcionament del món i el seuorigen. Per això, els humans recorrien a allò que tenien davant: a allò que els resultava més conegut per explicar allò desconegut.
Què tenen a veure les representacionsfantàstiques de la mitologia, plenes d’èssers sobrenaturals, amb la descripció acurada dels fets que ens proporciona la ciencia? La resposta és senzilla, l’intent de posar ordre enmig delcaos.
El resultat és el sorgiment d’un cosmos, paraula amb què els grecs designaven l’ordre, la mesura i l’harmonia d’un univers regit per lleis.
És cert que aquest universmític s’assembla ben poc al que ens mostra la cosmología actual. El llenguatge polític amb què s’expressa, l’abundància d’imatges, la personificació de les forces de la natura ol marca de rigor i coherència en el relat contrasten amb la descripció molt més exacta, lògica i racional que trobem en l’expressió científica.
De fet, un dels tretsdefinitoris del mite és el seu carácter antropomòrfic.
Si comparem els poemas éspics d’Homer (s. IX a. C.) amb les narracions d’Hesíode, un segle més tardà, s’observa ja en aquestesdarreres una certa naturalització dels déus, una tendència progresiva a desproveir-los dels seu antropomorfisme i a dotar-los d’un carácter més abstracte.
Aixa, Tales ( 600a.C.), considerat el primer filòsof, científic, afirmava que el món vencer prové d’un món element material, l’aigua, però també deia que la terra és plena de déus.
La conclusióés que l’anomenat pas del mite al logos, de la imaginació a l‘ús sistemàtic de la raó, no es va produir de manera sobtada sinó més aviat com una evolució gradual.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.