Filosofia

Departament de filosofia

Sagrat Cor Diputació

Plató: El mite de la caverna
La República, Vll; 514a-517c i 518b-d. (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs. Edat antiga,
Herder, Barcelona 1982, p. 26-30).
-És aquesta una estranya escena i uns
estranys presoners, va dir.
- Ara, vaig continuar, imagina’t la nostra
-S’assemblen a nosaltres, vaig respondre. I
natura, pel que es refereix ala ciència, i a la
primer que res, creus que en aquesta
ignorància, mitjançant la següent escena.
situació veuran una altra cosa de si mateixos
Imagina uns homes en una habitació
i dels que estan al seu costat que unes
subterrània en forma de caverna amb una
ombres projectades per la llum del foc
gran obertura del costat de la llum. Es
sobre el fons de la caverna que està enfront
trobenen ella des de la seva infància,
d’ells.
subjectes per cadenes que els immobilitzen
les cames i el coll, de tal manera que no
-No, ja que es veuen forçats a mantenir tota
poden ni canviar de lloc ni tornar el cap, i no
la seva vida el cap immòbil.
veuen més que el que està davant ells. La
llum els ve d’un foc encesa a una certa
distància darrere ells sobre una eminència
del terreny.Entre aquest foc i els
presoners, hi ha un camí elevat, al llarg del
qual has d’imaginar un petit mur semblant a
les barreres que els il·lusionistes aixequen
entre ells i els espectadors i per sobre de
les quals mostren els seus prodigis.
-Ja ho veig, va dir.
-Pensa ara que al llarg d’aquest mur uns
homes porten objectes de totes classes,
figures d’homes i d’animals de fusta o de
pedra, ide mil formes diferents, de manera
que apareixen per sobre del mur. I
naturalment entre els homes que passen, uns
parlen i altres no diuen res.

-I no ocorre el mateix amb els objectes que
passen per darrere ells?
-Sens dubte.
-I si aquests homes poguessin conversar
entre si, no creus que creurien anomenar a
les coses en si anomenant les ombres que
veuen passar?
-Necessàriament.
-I sihi hagués un ressò que tornès els sons
des del fons de la presó, cada cop que parlés
un de què passen, no creurien que senten
parlar a l’ombra mateixa que pansa davant
els seus ulls?
-Sí, per Zeus, va exclamar.

Departament de filosofia

-En resum, aquests presoners no atribuiran
realitat més que a aquestes ombres?
-És inevitable.
-Suposem ara que se’ls alliberi de les seves
cadenesi se’ls curi del seu error; mira el que
resultaria naturalment de la nova situació en
què anem a col·locar-los. Alliberem a un
d’aquests presoners. L’obliguem a aixecarse, a girar el cap, a caminar i a mirar cap al
costat de la llum: no podrà fer res d’això
sense patir, i l’enlluernament li impedirà
distingir els objectes les ombres dels quals
abans veia. Et pregunto què podrà respondre
sialgú li diu que fins llavors només havia
contemplat ombres vanes, però que ara, més
prop de la realitat i tornat cap a objectes
més reals, veu amb més perfecció; i si a
l’últim, mostrant-li cada objecte a mesura
que pansa, se li obligués a força de
preguntes a dir què és, no creus que es
trobarà en un compromís, i que li semblarà
més vertader el que veia abans que el que
ara li mostren?Sagrat Cor Diputació

-Els seus ulls hauran d’acostumar-se a poc a
poc a aquesta regió superior. El que més
fàcilment veurà al principi seran les ombres,
després les imatges dels homes i dels altres
objectes reflectides en les aigües, i
finalment els objectes mateixos. D’aquí
dirigirà les seves mirades al cel, i suportarà
més fàcilment la vista del cel durant la nit,
quan contempli lalluna i les estrelles, que
durant el dia el sol i la seva resplendor.
-Així ho crec.
-I crec que al fi podrà no sols veure el sol
reflectit en les aigües o en qualsevol altra
part, sinó contemplar-ho a ell mateix en el
seu vertader seient.
-Indubtablement.
-Després d’això, posant-se a pensar,
arribarà a la conclusió que e sol produeix
l
les estacions i els anys, ho governa tot en el...