filosofia

DESCARTES

IDEAL DE CIÈNCIA

Unificar tots els coneixements a partir de certes idees indubtablement certes, investigant en 1er lloc que és cert, que és fals, que existeix realment, que no existeix (per tant metafísica, és a dir, les arrels de l’arbre del coneixement), investigant en següent lloc el funcionament de la naturalesa ( això seria el tronc), i per últim arribar al coneixement mésimportant que és l’ètica, com orientar la pròpia vida( serien les branques). Aquesta unificació seria possible gracies a que es faria servir un sol mètode per a cadascuna de les parts del coneixement. No va arribar a escriure cap llibre sobre ètica encara que algunes afirmacions de tipus ètic es troben en les seves obres.

ARGUMENT DEL QUILIÒGON
Argument que serveix per demostrarl’existència del món sense posar a DÉU com a garantia que no m’enganya, del coneixement. No apareix DÉU. Descobreixo en una doble capacitat:
1) FACULTAT DE CONCEBRE: capacitat de detectar contradiccions entre idees, o la seva absència, de manera que si hi ha contradicció aquella idea resulta inconcebible.
2) FACULTAT D’IMAGINAR facultat de fabricar o de disposar d’imatges dels conceptes.
Si trobem unconcepte que sigui concebible però inimaginable demostrem:
a) Que la ment es basta a si mateixa per concepte( només cal examinar el concepte) però que no depèn de si mateixa per imaginar un concepte( si fos així podríem imaginar tot el que concebem)
b) Que en alguna realitat externa de la ment, que les prenem a base per imaginar.

El quiliògon és un d’aquests conceptes, el podem concebre perquè ésel mateix que un polígon de 4 costats, però amb 1000 per tant no és cap contradicció perquè no el veiem, no el podem imaginar.


RACIONALISME CARTESIÀ. EL MÈTODE

El racionalisme del segle XIX és el corrent filosòfic que afirma que el coneixement humà pot construir-se a partir de certes idees i principis innats, que l’enteniment humà posseeix per ell mateix amb independència del’experiència sensible.
Descartes està convençut que existeix la veritat i que la raó humana és capaç d’atènyer-la sense necessitat de recórrer a instàncies diferents d’ella mateixa, per això la raó cartesiana és una raó autònoma.

Descartes creu que les regles que proposa tenen avantatges de la lògica, la geometria i l’àlgebra.

Les regles del mètode són:

1) REGLA DE L’EVIDÈNCIA-Aquesta regla exigeixconsiderar provisionalment fals , tot aquell coneixement sobre el qual sigui possible introduir el més petit dubte.
2) REGLA DE L’ANÀLISI O RESOLUCIÓ: cal dividir o descompondre les idees complexes o els problemes en els seus components per tal de poder-los solucionar.
3) REGLA DE SÍNTESI: S’han de reorganitzar tots els pensaments, començant pels més senzills i fàcils de conèixer que donatl’anàlisi, i reestructurar tot l’edifici del coneixement des del simple fins al complex, bo i seguint un procés ordenat. El nucli de la proposta cartesiana era anar amb ordre a la recerca de la veritat.

4) REGLA DE L’ENUMERACIÓ. Revisar contínuament els passos donats en la investigació per tal d’assegurar-se que tots i cadascun d’ells estan totalment justificats.


EL DUBTE METÒDIC

DESCARTESestà convençut de les possibilitats de la raó humana d’arribar a coneixements segurs, però vol posar entre parèntesi els coneixements rebuts a fi de trobar-los una base que els faci evidents; es tracta doncs de LA EXIGÈNCIA DEL MÈTODE: no donar res com a veritat mentre sigui possible dubtar-ne d’alguna manera.

PODEN SER OBJECTE DE DUBTE:
-LES DADES DELS SENTITS. Aquestes són enganyoses i notenim criteri que ens permeti saber quan els sentits ens enganyen i quan ens informen adequadament de la realitat. Hem de dubtar de la informació que rebem a través dels nostres sentits.
-L’EXISTÈNCIA D’UN MÓN EXTERN. Descartes ens diu que sovint se’ns presenten en somnis les mateixes coses que quan estem desperts i, de vegades, com si estiguéssim en estat de vigília.
-LES VERITATS...