filosofia

ELS EDUKADORS. ACTIVITATS PER REFLEXIONAR DESPRÉS DEL VISIONAT

Tres joves units per la visió idealista del món cruen que el poden canvia. Jan canalitza la seva ira lluitant contra les injustes polítiques dels rics . Comparteix els ideals amb el seu company de pis, Peter, encara que aquest de forma més relaxada . Jule , la núvia de Peter, acaba mudant-se al mateix pis i no sap que en Jan iPeter són "Els edukadores ", els misteriosos autors d'actes creatius i no violents amb els que es dediquen a avisar individus rics de classe mitjana- alta que "els seus dies d'abundància estan comptats". Pretenen fer-los reflexionar en quin s'han convertit, ells que segurament van ser en altres èpoques joves hippies revolucionaris. Jule també té un secret : va tenir un accident de cotxe i va sercondemnada a pagar una suma mensual a Hardenberg , un ric home de negocis . Ell serà el següent ric al que " educar" , encara que aquesta vegada hagin d’anar més ellà per fer-ho. L'enfrontament directe amb els valors de la generació en el poder és inevitable.

TEMS I QÜESTIONS
A. CANVIAR EL MÓN
El propòsit dels joves és simple : fer pensar als rics en l'excés i sense sentit que suposa la sevavida i posar el seu gra de sorra per començar a revolució que acabi per repartir de forma justa la riquesa del món . El tema de la lluita contra els rics , de les revolucions frustrades i dels joves idealistes sembla més propi d'altres èpoques a les quals la mateixa pel·lícula fa referència . Van ser els anys hippies en què la societat de consum començava a forjar. Ara estant ficats de ple enaquesta societat és més difícil imaginar joves en aquests intents . Per això ells mateixos veuen que persegueixen un somni impossible. Tot i això creuen en buscar la llibertat, en lluitar pel que els sembla just i pretenen convertir-se en l'exemple a seguir, encara que tinguin uns recursos molt limitats . Hans Weingartner, el director del film escriu el següent:

"Quan tenia vint anys era comells. Era un noi enfadat que cridava "Revolució!" , "Canviem el món! ". No lluitàvem pels desemparats ni per un partit . Simplement ens semblava que el sistema no funcionava . Era igual de dolent per als explotats que per als explotadors. No només era injust, era alienant per a tothom. Els meus amics pensaven com jo, però cap de nosaltres va trobar un grup polític al qual unir-nos. No volíem que ensdonessin ordres ; com Jule , volíem ser lliures. Jo era un okupa a Berlín . Un bon dia , van aparèixer centenars de policies . Van tirar les poques coses que tenia per la finestra , ens van tractar com si fóssim animals perillosos i van destruir l'edifici . Per a mi , va ser una experiència traumàtica i em vaig prometre a mi mateix que incorporaria la política a una pel·lícula."

1.És possiblecanviar el món des d'accions petites individuals?
2.És just per fer-ho saltar-se les normes del món que es pretén canviar però en el qual vivim?
4.És efectiva la forma de crítica social dels edukadors? Si respons afirmativament digues per què. Si respon que no digues quines creus que serien formes de revolta i millora social més efectives?
3.És possible un món millor en el qual hi hagiigualtat de condicions per a tothom?

B. SER LLIURE
La llibertat és més intensa que la seguretat i per això més emocionant . El protagonista ha après a convertir la por en un estímul positiu per lluitar pels seus ideals i sentir-se així lliure (per exemple l'escena en la que lliura el seu bitllet de tramvia a un vell borratxo alhora que l'abandona i s'enfronta a l'inspector del comboi amb decisió).Aquesta sensació de llibertat es basa en el fet de saltar-se les normes, unes normes que no fan més que justificar un estat de benestar. La crítica a aquest benestar ve donat per dos de les seves conseqüències: d'una banda es basa en una injustícia social de desequilibri mundial de la riquesa i , de l'altra , perquè ha portat a la generació que va somiar un món millor a un estat de letargia i...