Filosofia

Esquema de història de la filosofia

Nova manera de pensar que comença a Grècia al voltant del 600 a.C. i que es contraposa a la manera mítica de entendre el món. Fins a aquell moment, totes les respostes a les incògnites de la vida i la natura quedaven resoltes a traves dels mites i les llegendes. Al votant del 700 a.C. Homer i Hesíode fan escrits sobres els mites que faciliten que siguinqüestionats com a imaginacions humanes. Cada filòsof té un projecte personal de pensament.

Jenófanes neix al 570 a.C.: “els homes han creat deus a la seva pròpia imatge”.
Creació de les ciutats-estat a Grècia i a les colònies gregues del sud d’Itàlia i Euràsia. Els esclaus feien el treball i els ciutadans lliures dedicaven el seu temps a la política i la vida cultural. Això provoca un ambientintel·lectual i sorgeix la primera qüestió filosòfica; “Explicació de la natura i els seus processos.”
1-Filòsofs de la natura: ruptura de la concepció mítica del món (presocràtics)

Questions; Com succeeixen els canvis en la natura?, Com sorgeix la vida?, Com es tranformen les coses?
Els primers filòsofs coincideixen en la creença de la existència d’una matèria primera, origen dels canvis. Provende trobar respostes sense haver d’utilitzar els mites tradicionals. Creen una manera científica de pensar que els diferencia i separa de la religió(creença popular).
Tres filòsofs de Mileno
Tales, de la colònia de Mileno, a Asia menor. Va viatjar molt. Va mesurar una piràmide a traves de la seva ombra. Va predir un eclipse solar al 585 a.C.
Pensa que l’aigua és l’origen de totes les cosesAnaximandro, pensa que el nostre món és només un món entre molts altres que neixen i moren en el que va definir com “allò indefinit”.
Anaxímedes, coneixia la teoria de Tales sobre l’aigua. De on ve l’aigua?; Pensa que l’aigua és aire condensat, quan és condensa encara més, es converteix en terra, el foc és aire diluït. La terra, l’aigua i el foc, tenen com a origen l’aire. Comparteix amb Tales elconcepte d’una sola matèria principal.
Problema: com una única materia pot convertir-se en algo totalment diferent:
A partir de l’any 500 a.C. un nou corrent filosòfic recerca resposta a aquesta qüestió.
Parmènides (510-470 a.C.), colònia grega de Elea, sud d’Italia. Tot el que hi ha, ha existit sempre, res sorgeix del no res i algo que existeix no pot desaparèixer. Res no pot convertir-se en algodiferent a allò que és exactament .Res no pot canviar. Els seus sentits li mostren canvis, però el es deixa portar per la raó. Els sentits ens mostren una imatge irreal del món. Aquesta fe en la raó humana és el nomenat “racionalismo”: Tenir molta fe en la raó de les persones com a fons dels seus coneixements sobre el món.
Heràclit (540-480), de Efeso, Asia menor. Coeta de Parmènides. Pensa queels canvis constants són les característiques més bàsiques de la natura; “Tot flueix”. Tot esta en moviment i res no dura eternament. El món esta composat de contrastos i contradiccions; el bé i el mal, la salut i la enfermedat….Per ell deu és la natura en constant moviment i canvi. Identifica a deu amb “logos”. Creia en la existència d’una “raó universal” que ho controla tot; “Deu” o “Logos”.Parmènides pensa que res no pot canviar i que , per tant, les sensacions no són de fiar.
Heràclit pensa que tot canvia i que les sensacions són de fiar.
Estan totalment contraposats.
Empèdocles (494-434 a.C.) de Sicília, pensa que tots dos tenen raó en les seves afirmacions però que s’equivoquen en una cosa; Tots dos parteixen del mateix concepte d’unaúnica matèria primera Ell pensa que existeixen quatre elements o “arrels”; terra, aire, foc i aigua. Així, l’aigua no pot convertir-se en un peix tal i com diu Parménides, però els nostres sentits ens mostren una realitat; els canvis, com deia Heraclit. Tots dos tenen raó en les seves conclusions. Els canvis a la natura són efecte de la unió o la separació de les quatre arrels.
Problema; quina...