Filosofia

ELS AGENTS DE SOCIALITZACIÓ
1. Explica amb paraules teves el significat de “socialització”.
La socialització és el procés pel qual l’individu adquireix la cultura de la societat a què pertany, mitjançant l’aprenentatge, les normes i valors fonamentals i desenvolupa la seva personalitat. El procés es concentra en els primers anys de vida, quan hi ha més aprenentatge per imitació, i despréspassa a formar part de l'educació.
2. Per què els sociòlegs assenyalen dues fases en el procés de socialització? Al teu parer quina de les dues és més important? Raona la resposta.
Perquè són dues etapes diferenciades en la qual els aprenentatges i els agents de socialització són diferents. La socialització secundària, però, depèn de la socialització primària. Per mi la més important és lasocialització primària, ja que si no disposes del llenguatge ni les pautes bàsiques de comportament no pots fer el segon pas de la socialització, el de les relacions socials.
3. Segons el text, hi ha diferències en la manera de socialitzar l’individu entre les societats occidentals i les altres cultures? Quan? Raona la resposta.
Sí que hi ha diferències, ja que la major part dels nens occidentals passaels seus primer anys de vida en una unitat familiar composada per mare, pare, i potser un o dos fills més. Però, a d’altres cultures, els oncles, tietes i avis solen formar part de la mateixa unitat familiar i acostumen a tenir cura dels nens des que són nadons. Aquest fet es dóna durant els primers anys de vida de l’individu.
4. Dins la pròpia societat occidental, i/o fins i tot dins la tevaciutat, hi ha diferències en el procés de socialització? Compara’t amb el jovent d’altres centres de secundària de la teva pròpia població o d’altre barri i assenyala les diferències en la forma de socialitzar-vos, si es dóna el cas.
Sí que hi ha diferències en el procés de socialització. Un individu que viu al centre és possible que vagi a una escola concertada o privada. També pot ser que aquestquan acabi l’horari escolar faci algun tipus d’activitat extraescolar, com pot ser música, anglès o qualsevol esport. Per tant, ja forma part d’un altre agent de socialització que no és ni la família ni l’escola. Normalment les escoles concertades i privades organitzen viatges de final de curs, que poden tenir lloc fora d’Espanya. Els alumnes, doncs, coneixen altres cultures i formes de vida. Encanvi, un individu que viu als afores de la ciutat és possible que vagi a una escola pública, perquè els seus pares no poden pagar-ne una de concertada o privada. Com a conseqüència, pot ser que tampoc facin cap activitat extraescolar i, per tant, només tenen la família i l’escola com a agents de socialització. Finalment, aquests individus dels afores no fan normalment viatges a l’estranger i, pertant, només es limiten a conèixer la seva cultura i la seva realitat.
5. Creus que quan les famílies trien entre centres educatius privats, concertats o públics, ho fan per intervenir en una o altra manera de socialitzar els seus fills o filles? Raona la resposta.
Sí que ho crec, doncs els meus pares han decidit portar-me a un centre privat perquè creuen que l’educació serà més completa i elseguiment acadèmic també. En canvi, els pares d’un alumne d’una escola pública han decidit portar-lo a aquesta perquè o no poden pagar una escola concertada o privada o perquè no volen que el seu fill s’acostumi a un nivell de vida (escola concertada o privada) que la seva família no pot portar.
6. El filòsof José Antonio Marina, en el seu web universidaddepadres.es, afirma "para educar a un niño,hace falta la tribu entera". En un article aparegut el 7/5/2009, a La Vanguardia, també afirma que "no se preocupe por las notas de su hijo; preocúpese por las notas de los amigos de su hijo". A què es deu referir aquesta afirmació? A quin agent de socialització en particular?
Aquesta afirmació es refereix al fet que tots els pares són responsables de l'educació dels nens que es crien en el seu...