Filosofia

Els sofistes: filòsofs relativament nous, que van centrar el seu interès en qüestions que afectaven a l’ésser humà. Ensenyaven l’habilitat retòrica i lacapacitat de política. Es guanyaven la vida preparant als estudiants mitjançant l’areté, dominar el llenguatge, l’argumentació, la paraula...
Pitàgores erarelativista: “l’home és la mesura de totes les coses” = és l’ésser humà el que decideix que es bonic i que no.
Gòrgies era escèptic: afirmava que no podem estarsegurs de res. (=examinar amb atenció) = res no existeix; si existís alguna cosa seria incognoscible (que no es pot conèixer); i si la poguéssim conèixer, nola podríem comunicar.
Sòcrates: rebutja tant l’escepticisme com el relativisme. Afirma que “només sé que no sé res” (motor de la saviesa) = és a dir, nomésaquell que es reconeix ignorant te la possibilitat de d’iniciar un camí cap al coneixement = docta ignorància (ignorància sàvia). Ensenya als joves a pensarper si mateixos.
-el mètode socràtic: és l’art de dialogar. Sòcrates utilitza la ironia i la contradicció per aconseguir que l’ interlocutor arribi aconclusions correctes, diferents a la tesi principal (maièutica).
-ètica socràtica: (intelectualisme moral) l’home és pels seus propis criteris interns, no perl’opinió publica. La revolució ètica és el fet de donar l’última paraula de moralitat a la consciència. La raó és la que ens permet accedir a la veritat, la font iel fonament de l’ètica.
Plató: era gran seguidor de Sòcrates, però amb la mort d’aquest, va començar a fer viatges en els que conegué als pitagòrics.