filosofia

Des de ben petita he cregut que la intel·ligència és la capacitat d’entendre alguna cosa ràpidament, sense necessitat que t’ho expliquin més cops perquè de ben petita a les classes, especialment, a les de matemàtiques i lògica m’assenyalaven com a la nena intel·ligent perquè ho entenia ràpid i se’m donava bé. Però en realitat què volia dir això? I els altres companys que tenia i que no elsqualificaven d’intel·ligents com els havien de qualificar? Quin és l’antònim d’intel·ligent? La intel·ligència és una cosa adquirida o innata? Però abans de respondre-ho hem d’entendre què és ser intel·ligent.
Si busquem al diccionari el significat de la paraula intel·ligent, diu: l’acció d’entendre alguna cosa amb la pensa. I jo quan fèiem matemàtiques les entenia amb la pensa però les altresmatèries també les entenia amb la pensa tan llengua, com ciències, com música, etc. Doncs la intel·ligència no només està relacionada amb el món complex de les matemàtiques o la física. La ciència diu que la intel·ligència és un conjunt de connexions neuronals, com més comunicació i connexió entre les neurones més intel·ligents som. Ja només amb aquestes dues definicions ja hi ha una diferència una diuque s’han d’entendre conceptes i l’altre no parla d’entendre les coses sinó d’unes connexions al cervell que fan que processem les dades més ràpid o més lentament. Són les responsables del raonament i la lògica. Per això la intel·ligència no depèn ni de la memòria ni de la forma física. La memòria ajuda a raonar millor però una gran memòria no és garantia d’intel·ligència per exemple l’elefantguarda més plànols del seu territori al cap més que qualsevol home i no només això sinó que pistes d’olfacte i auditius però aquest no és tan intel·ligent com l’home. Les mans per si soles ocupen un lloc important en consum de neurones com un conjunt de deu dits que s’han de configurar per agafar una tassa de cafè, tocar el piano o tallar amb precisió amb un bisturí. Però això no vol dir que lespersones sense mans no siguin intel·ligents perquè hi ha artistes sense mans fent meravelles i pintant quadres que jo sóc incapaç de fer. Aquestes persones no són iguals que jo i han desenvolupat unes capacitats que jo sóc incapaç de fer i això fa entendre que aquestes persones tenen unes connexions neuronals que jo he sigut incapaç de desenvolupar-les.
Segons el psicòleg Howard Gardner podemdesenvolupar set intel·ligències que són:
-La intel·ligència lingüística que és el talent de comprendre l’ordre i el significat de les paraules en la lectura i també a l’hora d’expressar-se, per exemple els polítics.
-La intel·ligència lògica-matemàtica que és la que relacionem més amb el terme d’intel·ligència. És la capacitat de calcular, formular i verificar hipòtesis, utilitzar el mètode científici raonaments inductius i deductius.
-La intel·ligència interpersonal que és un tipus d'intel·ligència vinculada a la capacitat natural de lideratge.
-La intel·ligència intrapersonal que és la capacitat del coneixement dels aspectes interns d’una persona.
-La intel·ligència espacial és la gran capacitat d’abstracció relacionada amb la creativitat.
-La intel·ligència musical és un gran talentper la música i habilitat creativa.
-La intel·ligència corporal és la capacitat per realitzar activitats que requereixen força, rapidesa, flexibilitat, coordinació i equilibri.
Set intel·ligències vol dir molta possibilitat intel·lectual i molta capacitat de desenvolupament però quan analitzem els programes d’ensenyament, observem que obliguen als alumnes a que es limitin a concentrar-se o adesenvolupar només les intel·ligències lingüística i matemàtica donant mínima importància a les altres. Raó per la qual molts alumnes que no destaquin en aquests dos, no tenen reconeixement a l’àmbit escolar i es dilueix així la seva aportació a l’àmbit cultural i social. I alguns arriben a pensar que són uns fracassats suprimint els seus talents. Perquè tampoc se’ls hi fa saber que ells són...