filosofia


Filosofia
Què existeix?
Tot allò que existeix és anomenat realitat, el contrari de tot allò que pugui ser imaginari, segons algunes escoles filosòfiques dins d’aquest terme també es podria incloure l’ànima o déu. Alló que s’hi pot conèixer mitjançant la raó o els sentits. Pot ser un sinònim de ésser o un antònim de possible, irreal o imaginari.
Les disciplines que estudien la realitat podenser la filosofia, la sociologia, l’antropologia o la psicologia. També les anomenades ciències pures estudien la realitat, sempre donant-la com existent de manera que no es qüestiona la seva existència o la teoria quàntica que parteix sempre de qüestionar-se una realitat o existència. El real es considera com una veritat i la falsedat es refereix a tot el contrari com per exemple la ficció.
Labranca de la filosofia que estudia la realitat és la metafísica, anàlisi dels conceptes fonamentals que es troba a la base de tot pensament.
L’ontologia estudia els tipus d’existències, segle XVII.
La filosofia escolàstica,  va atribuir a la metafísica general l'estudi del ser en general, i es va anar confiant a altres metafísiques més específiques l'estudi d'ens particulars.
Els seus límits:La realitat no és il·limitada, Descartes va ser un dels primers en posar-hi límits a la realitat i arriba a la conclusió que l’únic totalment real es la nostra ment, tota la resta poden ser pensaments seus. Alguns afirmen que la realitat és una construcció cultural com qualsevol altra, ja que suposant que hi hagués un món exterior objectiu, mai no seria el mateix per a tothom.

Perquè existeixalguna cosa en comptes de res?

La part que estudia aquest aspecte de la filosofia és la metafísica, això consisteix simplement en qüestionar-se l’existència de qualsevol cosa existent, per exemple un banc o una peça de roba.
Respon sempre a les preguntes de quina es la seva finalitat d’existir, quin aspecte té, com la podem arribar a conèixer etc. Formula preguntes més enllà del món físic.Els problemes tradicionals de la metafísica avui s'han dividit en altres branques del saber, com la ciència, la filosofia del llenguatge, etc. Però hi ha qüestions que romanen dins del seu camp. Avui dia a vegades s'empra la paraula en un sentit despectiu per referir-se a coses poc reals, massa volàtils, discursos buits i complicats.
El terme metafísica prové d'una obra de Aristòtil compostaper catorze llibres (rotllos de papir), independents entre si, que s'ocupen de diversos temes generals de la filosofia. Aquests llibres són de caràcter esotèric, és a dir, Aristòtil mai els va concebre per a la publicació. Per contra, són un conjunt d'apunts o notes personals sobre temes que va poder haver tractat en classes o en altres llibres sistemàtics.
El peripatètic Andrònic deRodes (segle I aC) en treure la primera edició de les obres d'Aristòtil va ordenar aquests llibres darrere dels vuit llibres sobre física (tà metà ta physika). D'allí va sorgir el concepte de «metafísica», que en realitat vol dir: allò que al prestatge està després de la física

A la filosofia, com ja sabem mai no es sap una resposta o conclusió concreta, es pot dir que és un mètode de conèixertot el que ens envolta i els enigmes de l’existència, i en aquest cas tractant el tema de l’existència mai no es pot tenir un coneixement absolut de tot el que existeix a la immensitat de l’univers, així com no sabem si estem sols, si hi pot haver altres vides a l’univers o fins on s’estén el nostre coneixement.





Es pot tenir coneixement absolut de tot?

La resposta es que no, perquèper més que qualsevol persona estudiï y estudiï tota la seva vida, i encara així si fos immortal tampoc no ho podria saber tot. El que fa la filosofia es estudiar les raons de l’existéncia d’alguna cosa o com la podem conèixer etc.
Els clars exemples poden ser els famosos enigmes de: Estem sols a l’immensitat de l’univers? Existeix algun déu? Etc.
En l’àmbit de la teoria del coneixement s’ha...