Filosofia

Dictat – 1
La sala estava quasi en penombra, il-luminada per un llum estrombòtic que apenes oferia el seu cercle de claror a una petita taula rodona. La resta de la habitaciò romania gairebé enla foscor, pero es podrien endevinar alguns mobles de fusta noble, decoracio amb figures esotèriques penjades de forma estratègica per crear una atmosfera d’inquietud es qui seia a la taula i unaparet pintada de color obscur indefinible. Les tres dones esperaven amb impaciencia assegudes al voltant de la taula. Una d’elles, la més gran, movia ritmicament les mans fregant les palmes sobreles cames sense parar. Les altres intercanviaven una mirada burleta.

-


Dictat - 2
Va llançar una mirada de rabia als presents, gira l’esquerra i s’allunya jueria amunt, deixant bencustiodada la casa que pretenia usurpar.
Dos homes armats amb espases s’apostaren davant de la porta principal, impedint el pas a qui volguera eixir-ne; i encara hi vingué un tercer sentinella avigilar la porteta per lla qual s’accedia al jardí interior. Els guardies no perpetren que ningú es comunicara amb els de dins, i Així havien de continuar fins que els cònsuls del govern dictarensentència i otorgaren al privat l’herencia del jueu mort.



Dictat – 3
Al capdavant, obria el seguici el taüt, arrossegat per un carret d’alumini per dos operaris. Inmediatament darrere, la mare,sola, de negre rigurós com una guia funesta que obria l’acces als inferns.Els que la coneixien deien que havia envellit deu anys en un sol dia podia totmateix, presidint el soterrat, semblabasencera. Cap gest, cap mirada detonava el presumible dolor que la consumia. Algu havia esmentat que l’havien omplerta de tranquil-lizants perquè fóra capaç d’assistir a la cerimònia. Dues pases mesenrere caminaba la resta del dol. Tots ells amics de la mare, tots entristits, tots amb el pensament ple de records i d’ incredulitat. Ressaltava l’absencia de familiarsi, sobretot, d’amics del...