FILOSOFIA
Páginas: 2 (303 palabras)
Publicado: 20 de enero de 2015
Context: Caiguda de Roma -476 dC- fins al Renaixement
El cristianisme es presenta com una novetat dins la cultura grecoromana, com una doctrina de salvació quedefensa entrealtres idees:
- l’existència d’un Déu, creador del món a partir del no-res. Déu es convertirà en el centre de la vida intel·lectual, i per això, es interpreta tota la realitat enclauteològica,
- una concepció lineal del temps. La història és la història de la salvació i ha tingut un principi i tindrà un final en el temps,
- el deure d’estimar-se elsuns als altres (itambé perdonar) sense excepció, perquè tots som iguals (esclaus i homes lliures, tots són considerats fills de _Déu_ ).
Aquest contacte entre el cristianisme ila filosofia provoca un problemad’adaptació de la filosofia grega als dogmes cristians, i es planteja un problema nou: la relació entre religió i filosofia .
La Patrística oPares escolàstics (2) entre ells, St. Agustí d’Hipona,defensen la unitat de la fe davant les heretgies i creuen que la raó pot ajudar a entendre els dogmes, però la única veritat ésnecessària (comunicada per Déu) i s’accepta per fe. Així, St. Agustí creuque la filosofia és la serventa de la teologia, com la raó ho és de la _fe . Per tant, la relació entrefe-raó és de col·laboració en la comprensió de la veritat cristiana, perquè la raó ajuda _feaclarint els continguts d’aquesta i la fe orienta, il·lumina i guia la raó. Es diu queSt. Agustí cristianitza _amb la filosofia de Plató, perquè fa compatible el seu pensament dualista amb elcristianisme, tant pel que respecta a la visió de l’home (constituït perànima i cos), com per a la visió del món terrenal o _físic/material que tendeix al pecat, i per tant és menyspreat, i la defensadel món supraterrenal o del pensament de Déu.
El cristianisme es presenta com una novetat dins la cultura grecoromana, com una doctrina de salvació quedefensa entrealtres idees:
- l’existència d’un Déu, creador del món a partir del no-res. Déu es convertirà en el centre de la vida intel·lectual, i per això, es interpreta tota la realitat enclauteològica,
- una concepció lineal del temps. La història és la història de la salvació i ha tingut un principi i tindrà un final en el temps,
- el deure d’estimar-se elsuns als altres (itambé perdonar) sense excepció, perquè tots som iguals (esclaus i homes lliures, tots són considerats fills de _Déu_ ).
Aquest contacte entre el cristianisme ila filosofia provoca un problemad’adaptació de la filosofia grega als dogmes cristians, i es planteja un problema nou: la relació entre religió i filosofia .
La Patrística oPares escolàstics (2) entre ells, St. Agustí d’Hipona,defensen la unitat de la fe davant les heretgies i creuen que la raó pot ajudar a entendre els dogmes, però la única veritat ésnecessària (comunicada per Déu) i s’accepta per fe. Així, St. Agustí creuque la filosofia és la serventa de la teologia, com la raó ho és de la _fe . Per tant, la relació entrefe-raó és de col·laboració en la comprensió de la veritat cristiana, perquè la raó ajuda _feaclarint els continguts d’aquesta i la fe orienta, il·lumina i guia la raó. Es diu queSt. Agustí cristianitza _amb la filosofia de Plató, perquè fa compatible el seu pensament dualista amb elcristianisme, tant pel que respecta a la visió de l’home (constituït perànima i cos), com per a la visió del món terrenal o _físic/material que tendeix al pecat, i per tant és menyspreat, i la defensadel món supraterrenal o del pensament de Déu.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.