filosofia
4.1) CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL RACIONALISME:
Context s.XVII a Europa Occidental
. Descartes (França)
. Spinoza (Holanda)
.Lebniz (Alemanya)
Dos fets que ho condicionen:
a) Revolució Científica (s.XVI-XVII)
b) Divisiódel cristianisme occidental (Catòlics i Protestants)
Es caracteritza per la confiança en la capacitat humana per conèixer la realitat.
Hi ha un model de coneixement precís, universalment vàlid: les matemàtiques.
Hi ha confiança en la raó com a facultat per aconseguir un coneixement. Es desconfia dels sentits (l’experiència sensible) com a font de coneixement.
S’exigeix una autonomia de la raó:enfront dels dictats de la fe, l’autoritat (religiosa, política, acadèmica, dels antics) i, la mandra (perjudicis o costums)
-> la inèrcia.
Defensa l’innatisme: hi ha idees, coneixements innats.
Tots parteixen d’una anàlisi de la subjectivitat, les facultats com a fonament de tota filosofia. Apareix “l’individu” modern.
4.2) RENÉ DESCARTES (1596-1650)
És un filòsof matemàtic Francès dels.XVII, és un pensador Racionalista i sobretot Dualista (separa cos i ánima).
El derivat de Descartes és de pensament Cartesià, filosofia cartesiana.
Obres més importants:
El discurs del mètode
Les meditacions metafísiques
Tractat sobre les passions
4.2.1) LA RAÓ COM A NOU CRITERI DE CONEIXEMENT I VERITAT
La filosofia de Descartes pateix d’una insatisfacció davant els ensenyaments rebutsperquè mostren contradiccions.
D’avant d’això, es proposa refer la filosofia a partir d’uns fonaments segurs que, han de ser uns principis evidents, indiscutibles.
Per trobar aquest fonament segur cal el criteri per discriminar les idees certes de les que no ho són.
Tenim un model de coneixement precís; les matemàtiques.
Objectiu: allò que funciona amb les matemàtiques, pugui funcionar amb altrescoses.
Ell, considera una unitat en la raó-> tots els humans disposen de la raó.
UNITAT DE LA RAÓ HUMANA:
Tots disposen de la raó.
Per Descartes la raó és una facultat que permet distingir el que és vertader del que és fals; això es fa a partir de les deduccions i intuïcions. També entenem la raó com un enteniment, bon sentit, seny.
Per Descartes la diversitat d’opinions té un origen que estroba en un mal ús de l’enteniment.
Per Descartes el propòsit és reconstruir l’arbre del coneixement a partir d’uns fonaments segurs. (idees principals que siguin evidents, necessàriament certes).
Tot això ho simbolitza amb un arbre:
-branques: simbolitza mecànica ( tècnica), la medicina i la ètica.
-tronc: simbolitza la física (física matemàtica).
-arrels: simbolitzen la metafísica (primersprincipis evidents).
Descartes en aquest sentit defensa el racionalisme perquè, la raó és la facultat que podrà captar els principis evidents; per tant, és la que garanteix el coneixement.
4.2.2) EL MÈTODE CARTESIÀ
COM FUNCIONA LA RAÓ¿? Descartes proposa un mètode el qual consisteix en quatre regles simples per garantir un progrés en el coneixement.
Però a partir d’aquestes regles simples,tamb`pe trobem dos activitats pròpies de la raó.
4 regles:
1. Evidència: només podem acceptar com a veritat les idees evidents a la raó.
Veritat =evident-> tot allò que és clar i distint a la ment també és indubtable.
Confús- obscur= erroni/ dubtós.
2. Anàlisi: és identificar a cada problema o qüestió, quins són els elements més simples.
3. Síntesi: identificar els lligams lògics entre elsdiferents components d’un problema o qüestió.
4. Revisar: revisar els passos realitzats.
2 activitats:
1. Intuïció: visió directa, immediata d’una idea evident.
2. Deducció: (=lògica) lligam entre idees i la inferència (vol dir; arribar a la conclusió) d’idees.
4.2.3) EL DUBTE CARTESIÀ, DESCOBRIMENT D’UNA VERITAT EVIDENT
Posar en dubte les seves idees amb l’objectiu de trobar-ne d’evidents....
Regístrate para leer el documento completo.