filosofia

1.7 Els diferents sentits i funcions de la filosofia
L’admiració, el sentiment de meravella davant del món que s’obre als nostres ulls, és, segons el filòsof Aristòtil, l’origen de la filosofia. Ésaquesta admiració la que fa que ens posem a reflexionar sobre la realitat. I no són només les coses extraordinàries les que impulsen l’activitat filosòfica; també les coses quotidianes, els fets méshabituals, els canvis més previsibles donen lloc a la filosofia. Tan sorprenent i meravellós és el món ordinari com els successos extraordinaris que hi passen, i la filosofia pretén donar compte de totaixò.
Tots els ésser humans som filòsofs, perquè tots quedem perplexos davant l’interrogant que és la nostra vida. Podem filosofar perquè la flama de la filosofia és viva en nosaltres, com a ésserscapaços de pensar lliurement i racionalment, i perquè som, en un cert sentit de la paraula, filòsofs.
La paraula filosofia té almenys dos sentits. Hi ha la filosofia acadèmica o professional; és adir, una especialitat del coneixement, com ho és la sociologia, la matemàtica o la biologia. Aquesta filosofia és la que s’ensenya a les universitats i dominar-la implica l’aprenentatge d’una sèrie deconceptes i de mètodes, així com l’estudi de les idees més importants de la filosofia del passat (història de la filosofia). D’altra banda, hi ha la filosofia entesa com la disposició natural o lacapacitat humana de reflexionar sobre determinades qüestions.
Hi ha un cos de coneixements acceptats unànimement per tota la comunitat filosòfica? La resposta és –i sempre ha estat- negativa. No trobaremla filosofia si per filosofia entenem una sèrie d’idees vertaderes que no podem sinó acceptar.
El canvi del nom filosofia pel verb filosofar vol dir que, a través de la lectura i la reflexió sobreel que han escrit filòsofs del present i del passat, podem aprendre unes tècniques i uns mètodes de pensament de tipus filosòfic.
L’origen de la paraula filosofia ja ens dona una pista de la funció...