Filosofia

MAQUIAVEL

M a q u ia v e l

1.

“Tanto nomini nullum par elogium”

L’any 1498., al bell mig de la plaça de la Signoria de Florència, amb el martiri del monjo G ir o l a m o S a v o n a r o l a , els florentins posaren fi a quatre anys de república teocràtica i d’un govern mil·lenarista que, després de la caiguda dels M é d ic i , mantingué la Ciutat de l’ rno sota un règim de terror ipuritanisme. A Aleshores M a q u ia v e l , que tenia vint-i-nou anys i havia nascut el 1469, a pocs metres del lloc, entrà en escena política; florentí un xic gris en la seva pro­ jecció pública i genial, tanmateix, per la profunditat de les seves intuïcions políti­ ques, ocupà durant catorze anys el càrrec de secretari de la Segona Cancelleria, exercint, al servei de la seva ciutat, funcionsdiplomàtiques, a l’ensems que la seva fina capacitat d ’ anàlisi desentranyava els mesenteris més íntims del poder. L’observació del present i l’estudi del passat configuraren una mirada rebeca pels assumptes públics i una ment sagaç que, des de 1512 fins a la seva mort, el 1527, quan pogué gaudir a l’heretat de San C'asciano de l’ esplai necessari per a l’activitat filosòfica, va produir un dels mésbells tractats polítics del pensament occidental i, sens dubte, el primer de la ciència política moderna: E l Príncep. Avui M a q u i a v e l està enterrat a la Santa Croce de Florència i al seu monu­ ment funerari figura la inscripció: «Tanto nomini nullum par elogium»; parado­ xes del destí. No hi havia elogi à l’altura de tal nom i, tanmateix, la història ha cobert el cognom d’oprobi, resuminten l’adjectiu maquiavèl·lic tot allò que hi ha de mentider, de conscientment fals i d’absència d’ escrúpols a la pràctica política. 2. El fonament històric de la política

La profunda meditació que M a q u i a v e l realitzà sobre el fet del poder tro­ ba suport en tres pilars de sòlida consistència: el coneixement històric, centrat
151

a Roma, l’atenta observació dels temps presents a laciutat de Florència, i l’esperó d’un futur millor, més racional per a la seva estimada Itàlia. Roma, Florència i Itàlia: passat, present i futur gravitant sota d’un projecte que representa la con­ solidació científica de la política al llindar de la Modernitat. L’esplendor de la vella Roma republicana, de govern harmònic i estable, se­ nyora de la Mediterrània, descrita per ClCERÓ. Hi ha, potser, unmillor punt de referència? Ben segur que no; la política es fonamenta en la meditació sobre la història, en «una lunga esperienza delle cose moderne e una continua lezione delle antique». Construiria, doncs, el seu edifici sobre la saviesa del passat i de les Istoria Fiorentine.

3.

EI Príncep unificador

M a q u ia v e l, que era un teòric realista del poder, pensà primerament en Cè­ s ar B o r j a , fill del papa A l e x a n d r e VI i duc de Romanva, com a persona idò­

nia per encarnar el seu ideal. El repte se’n diu creació d’un Estat italià unitari pel damunt de les petites repúbliques indefenses. Model d’eficàcia, capaç de les accions més cruels i dels més bells crims, MAQUIAVEL cregué veure en el pèrfid Cèsar les condicions del príncep elegit. El duc, però, ho haviaprevist tot menys la seva pròpia decadència, i morí poc després del seu pare am tylíffortunajd’esquena: pusilànim, malaltís, desterrat a les Espanyes, aquell príncep àritany arro­ gant ja no podria realitzar l’ideal de M a q u i à v e l . A partir d’aquí se succeïren les crides als Mèdici, la qual família, des del vell Cósimo, havia governat a intervals Florència; fins i tot a la dedicatòria de E lPríncep no es va oblidar d’ells. La resposta, però, no es produí i M a q u i a v e l no pogué veure, en carn i ossos, el príncep que la seva ploma havia dissenyat.

4. L’essència del poder Retirat a San Casciano a partir de l’any 1512, confessava M a q u i a v e l en una carta al seu amic F r a n c e s c o V e t t o r i que estava investigant «quina és l’ ssèn­ e cia dels principats, de quantes...