Filosofia

UNITAT 1: FILOSOFIA, CIÈNCIA I ALTRES MODELS DE CONEIXEMENT

Què és la filosofia?
Etimològicament, del grec philo-sophia, “amor per la saviesa”.
En oposició a sophos, “savi”, aquell que ja poseeix el coneixement.
El filòsof no és qui sap, sinó qui busca, qui estima i valora el coneixement, però encara no el posseix: DESIG I RECERCA DE LA VERITAT
Sòcrates, sV a.C. “Només sé que no sé res”.Temes que han tractat els filòsofs;
-Els pensadors grecs reflexionaven al voltant de: La physis, la natura, el món físic i l'univers, la polis i les relacions socials amb els valors morals i l'autoritat establerta.
-Des de l'inici fins la modernitat intenta respondre la pregunta de què és la realitat.
-Després, entre els segles XVI i XVIII, es va centrar en la crítica al coneixement humà:- Enestructurar el pensament racional. Descartes donarà una nova funció a la filosofia: assegurar la certesa del coneixement humà. Fe i raó, que durant l'edat mitjana s'havien complementat ara seguiran camins separats.

Tasques de la filosofia:
-Té tres funcions principals:
Clarificar: analitzar idees i estudiar els processos de formació i validesa del coneixement.
Criticar: palesar elsperjudicis i supòsits sense fonament que té la societat en una època deteminada.
Sistematitzar: ordenar i donar sentit a la pluralitat de coneixements.
Diferents maneres de saber:

Coneixement mític.
Què són els mites?
Són narracions extraordinàries de fets extraordinaris, generalment referents als orígens.
Recreen, a través de faules o ficcions al.legòriques, els fets primordials que,suposadament, donen explicaió i fonament tant a les normes socials com a les creences, costums,etc... mitjançant l'exposició de la genealogia de les esmentades normes i funcions, o de l'origen o gènesi del món i de l'home.
Generalment van associats a l'activitat d'éssers sobrenaturals o de poders excepcionals, i permeten la justificació i creences, que les societats construeixen mitjançantrepresentacions simbòliques que generalment expressen les característiques pròpies de la societat que les engendra.
En aquest sentit, els mites reprodueixen de manera ideològica les bases de la mateixa societat que els engendra.
Funcions del mite:
-Funció epistèmica: en grec 'episteme' vol dir coneixement, ciència, saber. En aquest sentit, el mite inclou una manera de situar-se en el món, unconeixement. Això vol dir que el mite no aspira a ser cap còpia neutra de la realitat, sinó que té un objectiu: descrivint el món ajuda a què els humans coneguin el seu lloc i s'hi orientin.
-Funció social: el mite orienta un grup en la mesura que defineix una identitat compartida i, en aquest sentit, implica una determinada concreció en forma de rituals, unifica cultures i mentalitats, etc...
-Funcióantropològica: a través del mite, els humans comprenen narrativament les qüestions que afecten la seva vida, des del naixement fins a la mort. El misteri del món queda en certa manera il-luminat quan comprenem el significat del mite.

Coneixement ordinari:
El coneixement ordinari és el coneixement del dia a dia, basat en el sentit comú, i s'anomena també saber vulgar, experiència quotidiana,tradició, saviesa popular...
Característiques:
És espontani, pot aparèixer a partir d'observacions casuals.
És fonamenta en un conjunt de creences que poden ser a vegades justificables, a partir de testimonis directes, llibres de divulgació científica que provenen de la tradició, refranys o generalitzacions, contes populars.
És pràctic i funcioanl, sempre té una utilitat concreta. Enspermet fer coses però no explicar-les d'una manera racional i segura.
És limitat a les observacions sensibles, subjectiu, poc rigorós, perquè fa servir el llenguatge natural i tancat, perquè no permet ser modificat.
Predimina més en les societats poc desenvolupades o precientífiques, que en les més desenvolupades on domina el coneixement científic.
És asistemàtic, en el sentit que no...