Filosofia

[TEMA 4. EL PENSAMENT HEL·LENÍSTIC, MEDIEV AL I
Selecció de textos 2012 RENAIXENTISTA]

TEXTOS DE FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA
TEXT 1. El plaer. L’absència de dolor físic i anímic. El càlcul dels plaers i dels dolors.
És per això que afirmem que el plaer és el principi i el fi de la vida feliç. Efectivament, nosaltres
sabem que és un bé primari i congènit; és el punt de partida de tota elecció otot refús i correm
cap a ell jutjant tot bé segons la norma del plaer i del dolor. I com que un bé com aquest és
primari i connatural, per això mateix no triem qualsevol plaer, sinó que, en determinades
ocasions, quan d’ells se’n segueix per a nosaltres el desassossec, renunciem a molts plaers. I
considerem molts dolors com a superiors als plaers, quan el plaer que se’n segueix, desprésd’haver suportat molt de temps els dolors, és més gran per a nosaltres. Així, doncs, tota mena de
plaer, per la seva pròpia naturalesa, és un bé; tanmateix, no qualsevol és elegible; de la mateixa
manera, el dolor sempre és un mal, no sempre, però, s’ha d’evit ar. Per tant, convé determinar
totes aquestes coses amb la mesura i consideració dels avantatges i desavantatges, ja que ens
servim del bé,en algunes circumstàncies, com d’un mal, i a l’inrevés, del mal com d’un bé.
Valorem l’autarquia com un gran bé, no perquè sempre hàgim de viure amb el poc, sinó perquè,
en cas de no tenir el molt, ens acontentem amb el poc, absolutament convençuts que frueixen de
l’abundor amb més plaer aquells que en tenen menys necessitat i que tot el que és natural
sempre és més fàcil d’assolir, i mésdifícil el superflu... Aleshores, quan afirmem que el plaer és
el fi, no ens referim als plaers dels llibertins ni als que hom troba en la disbauxa, com alguns
creuen per ignorància, o perquè no hi estan d’acord o ho interpreten malament, sinó a l’absència
de dolor en el cos i de desassossec en l’ànima.
EPICUR, Carta a Meneceu.
TEXT 2. La filosofia consisteix en l’aprenentatge d’un estil de vida ala recerca de la
felicitat. La filosofia és una activitat necessària per a la vida feliç.
Que ningú perquè és jove no es retardi a filosofar, ni perquè és vell es cansi de filosofar. Ja que
ningú no és ni poc ni massa madur per al que proporciona la salut de l’ànima. El qui diu que
encara no és temps de filosofar o que el temps ja ha passat, s ’assembla al qui diu que no és el
moment de lafelicitat o que ja ha passat. Cal, doncs, que s’apliqui la filosofia tant el jove com
el vell, aquest perquè, mentre va envellint, es mantingui jove mitjançant el bon record del
passat, i el primer perquè sigu i jove i vell a la vegada, ja alliberat de la por a l’esdevenidor. Cal
practicar, doncs, el que proporciona la felicitat, ja que, si ella és present, tot ho posseïm, i si és
absent, ho femtot per aconseguir -la.
EPICUR, Carta a Meneceu.
TEXT 3. El savi estoic ha de ser “impertorbable”. L’absència de passions o desitjos ens fa
farà feliços.
Així em mori si el silenci és tan necessari com sembla a l’home retirat en els seus estudis. I aquí
sóc, envoltat d’una bigarrada cridòria; visc a sobre d’uns banys. [.. .] Però, jo, per Hèrcules!, faig
tan poc cas d’aquest enrenou com del’onatge de la platja, o de la pluja, per més que he sentit dir
que certa nació va canviar la seva ciutat de lloc perquè no podien resistir el soroll del Nil en
fluir. Crec que la veu humana distreu més que el soroll, perquè aquella reclama l’atenció de
l’esperit, mentre un soroll no omple ni fereix més que les orelles. [...] D’altra banda, els sons
intermitents em molesten més que elscontinus. Però estic endurit ja de tal manera per a totes
aquestes coses, que arribo a poder resistir el còmit marcant el compàs dels remers amb veu
estentòria. Forço l’esperit a estar atent a mi mateix, sense distreure’m en les coses externes,
encara que fora de mi ressoni tot, sempre que en el meu interior no hi hagi cap tumult, només
que l’avarícia i la luxúria no facin no facin cap enrenou...