Filosofia

Tema 8
L’estudi psicològic de l’esser humà

























Nom: Francisco Gárcia
Data: 16/6/2015
Àrea: Filosofia
1.La vida psíquica
El comportament és la resposta, la reacció de l'individu enfront de la realitat.
El comportament humà té una dimensió externa i observable, ja que la constitueix tot allò que diem, fem o produïm com a conseqüència del que veiem, sentim ...
L'altra formade respondre és interna i inobservable, la vida psíquica. Els sentiments, les emocions, els records, els desitjos...


1.1.La naturalesa de la ment
La ment es una entitat que ens dona continuïtat i identitat a les persones.
Pel que fa a la cognició o consciència, est és un fenomen que es defineix en termes de l'activitat mental: l'activitat mental de conèixer o adonar-se d'alguna cosa.
Les sevescaracterístiques definitòries són: (1) claredat, que significa fabricar aparences; (2) adonar-se, adonar-se d'alguna cosa o tenir cognició d'alguna cosa i (3) experimentar alguna cosa.
Per exemple, l'enuig no és part de la naturalesa essencial de la ment, sinó que depèn de causes i condicions que determinen el seu sorgiment.
La naturalesa essencial d'alguna cosa, d'altra banda, no és intermitent, ino depèn de causes i condicions per sorgir i estar present.
Per tant, certs factors mentals com l'enuig es presenten sobre la base de causes i condicions, i només llavors es tornen dominants.

La intencionalitat
És la propietat que tenen les nostres creences, records, desitjos... de referí-se o tendir a alguna cosa que es diferent.
Els aspectes més particulars sobre el concepte de‘intencionalitat’, en relació a la seva referencialitat contingut enfocament filosòfics contemporanis varietats de continguts intencionals i finalment , els aspectes normatius.

La intimitat
És la propietat que tenen els fenòmens de ser inobservables per als altres, es a dir directament accessibles pel subjectes i inaccessibles per altres.
1.2.Conscient i inconscient
Al llarg de la seva vida, Freud va definirl'aparell psíquic de diverses maneres. La primera d'elles va ser el model topogràfic, que el dividia en conscient, subconscient i inconscient. Posteriorment, aquest model va ser substituït pel model estructural, que distingia entre JO, AIXÒ i SUPERJO. En el model topogràfic les operacions i continguts mentals es descrivien en relació a la consciència.
Qualsevol succés mental que ocorria fora de laconsciència i que no podia fer-se conscient mitjançant un esforç de l'atenció, es considerava pertanyent a una altra regió més profunda de la ment: l'inconscient. Els successos que podien fer-se conscients mitjançant l'atenció es consideraven subconscients. Tots aquells que es produïen en un nivell conscient estaven localitzats en la superfície de la ment.

El conscient. El sistema conscient és aquellaregió psíquica en la qual les percepcions que provenen del món exterior, del propi cos o de la ment, es fan conscients. La consciència és, en termes generals, un fet subjectiu que pot comunicar-se pel llenguatge i la conducta. Tot el conscient és acceptat i reconegut com a propi pel subjecte al moment present, dirigeix l'atenció i modula el comportament i l'energia psíquica.
El subconscient. Elsistema subconscient consisteix en tots aquells successos, processos i continguts mentals que són capaços d'aconseguir o arribar a la consciència si es realitza un esforç per concentrar l'atenció. Freud va aplicar el terme subconscient o preconscient als continguts mentals capaços si es fes conscients de forma fàcil i sota condicions que es produeixin amb bastant freqüència, la qual cosa elsdiferència dels continguts inconscients, que molt difícilment arriben a fer-se conscients. Una de les funcions del subconscient és mantenir una barrera repressiva, que «censura» anhels i desitjos, per evitar el desgrat, retardar la descàrrega instintiva i aconseguir que l'energia mental concordi amb les demandes de la realitat exterior i els principis o valors morals i ètics amb què explica tota...