FILOSOFIA

3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, de la frase següent del text: «l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la justícia, sinó que li serà igual». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)
Aquesta frase fa referència a “la formaessencial de la justícia”, és a dir, a la idea veritable de justícia. Les idees són úniques i, per tant, no pot ser diferent la idea de justícia per a la ciutat i la idea de justícia per a l’individu. Per aclarir què és la justícia en l’home, fan un exercici d’investigació prèvia de la justícia en una ciutat. Per això imagina una ciutat hipotètica i ideal per tal d’esbrinar que li cal per serjusta. Parteix de la idea que l’eficàcia està lligada a l’especialització, i diferencia tres grans especialitzacions, que determinaran les tres classes socials que composen el seu ideal de ciutat:
1. PRODUCTORS: Són els encarregats de produir els béns materials que calen als ciutadans: pagesos, comerciants i artesans (en una ciutat sana). Els productors són la classe inferior, ja que es relacionen ambles coses més prosaiques, més materials. La seva virtut fonamental ha de ser la temprança, que consisteix en el domini de les passions. En la ciutat es tracta que les classes productores es deixin governar pels savis governants. La temprança és una mena d’harmonia entre el que mana i el que obeeix, un acord entre ells i, per tant, és una virtut que no és exclusiva dels productors sinó que abastala ciutat sencera.

2. GUARDIANS: Els guardians o guerrers s’ocupen de la protecció de la ciutat. La seva virtut principal serà el coratge, que és el contrari de la covardia, una mena de fortalesa de caràcter que els permet la conservació en qualsevol circumstància de l’opinió recta i justa sobre quines coses cal témer i quines no. Un bon guerrer ha de ser valent, fogós, tenir l’ànima intrèpida iinvencible. També han de ser afables amb els conciutadans i ferotges amb els enemics. Es refien del que coneixen i no del que ignoren, i aquesta, de fet, és una virtut filosòfica, ja que és propi del filòsof estimar el que coneix.

3. GOVERNANTS: A aquesta ciutat li manca encara algú que l’organitzi i la dirigeixi. Els filòsofs constituiran la classe dels governants i la seva virtut haurà de ser laprudència, és a dir, la capacitat de governar amb saviesa. Aquesta és la clau de la qüestió política: els filòsofs han d'esdevenir governants o els governants filòsofs. Només els filòsofs són capaços de descobrir la veritat, i només qui posseeixi la veritat coneixerà el que convé o no convé a la ciutat. El filòsof intenta aproximar-se a la Idea de Bé i només ell posseeix la ciència de la virtut.D’aquesta mena de savis no n’hi ha pas gaires, però si governen els savis podrem dir que la ciutat és sàvia.
La justícia s'aconsegueix quan cada un dels ciutadans desenvolupa la seva tasca específica. La justícia és l'ajustament de tots els engranatges que fan que la societat funcioni correctament. La tasca que correspon a cadascú ve determinada per la seva pròpia naturalesa. Tothom ha de fer allòper a què està naturalment dotat.


Pel que fa a la justícia en l’home, el punt de partida és la divisió de l’ànima en tres parts:
ÀNIMA RACIONAL: És la part més important, la que ens permet comprendre la veritat gràcies a la intel·ligència. Com que pot entendre el que ens convé o no ens convé, és la que ha de posar ordre en tota la nostra vida, és la que ha de controlar els desitjos i es potproposar objectius enlairats. És la part de l’ànima que calcula. La seva virtut ha de ser la saviesa.
ÀNIMA IRASCIBLE: És la part més emocional, el coratge, la còlera, que ens dóna la força i l’empenta necessària per a viures segons creiem que hem de viure, és a dir, que està al servei de l’ànima racional per al bé de tot el conjunt. També en diu “fogositat”. La seva virtut és el coratge o...