Filosofies postaristotèliques

LES FILOSOFIES POSTARISTOTÈLIQUES
L’epicurisme: el càlcul de plaers
Els filòsofs, enlloc de preocupar-se en millorar la vida del poble, es dedicaren a salvar-se a un mateix, per donar sentit a laseva vida i ser feliços.
Epicur, pensava que la filosofia ha d’ensenyar l’ésser humà a ser feliç, i com a conseqüència, la felicitat ha de ser el remei que curi els quatre grans mals:
- El temor alsdéus
- La por a la mort
- El desig insatisfet de plaers
- La pena i el dolor pels sofriments que no es poden evitar
Els epicuris, per això cerquen el plaer, però un plaers moderat, no en excés. Jaque el que dóna tranquilitat d’ànim (Ataraxia), és una vida moderada.
La canònica epicúria o teoria del coneixement
Per Epicur l’única font de coneixement és l’experiència sensible (material).Segons ell, el nostre coneixement és el resultat de experiències actuals, o bé és el record actual de esperiències sensibles (materials) passades. I a més, que els conceptes o les idees, són anticipacionsde l’experiència.
Gràcies a l’experiència, podem ordenar i reconèixer les dades sensibles noves; a través d’esquemes o anticipacions, que també depenen de l’experiència. La regla o el cànon que ensgaranteix la validesa del coneixement humà és l’evidència sensible.
L’experiència sensible és de dos tipus: sensacions i sentiments. Els sentiments son causats per les sensacions. Els sentimentssón de grat o de desgrat, sentir-se bé o sentir-se malament, de plaer o de dolor.
L’ètica epicúria
Epicur defensa amb vehemenciala llibertat humana i refusa el determinisme. L’ésser humà vol ser feliç,per aixó hi ha una tendència natural a cercar el plaer (hedoné) i a evitar el dolor. Hi ha dos tipus de plaer: l’estàtic i el cinètic.
L’aponia és l’estat del cos humà quan està lliure de tot dolori destorb. L’ataràxia és l’estat anímic en què res no altera l’individu.
Segons Epicur, el savi esquiva els dolors i esmorteix els inevitables. I el neci, viu angoixat per les preocupacions i els...