Filosofos Romanos(Catala)
Páginas: 4 (895 palabras)
Publicado: 7 de enero de 2013
La filosofia i els filòsofs romans.
Es pot afirmar que els inicis de la filosofia romana es troben al segle al segle I quan va començar el cristianisme, i s’expandeix fins el segle XV o fins elRenaixement.
En aquesta època a Roma estaven infundades les idees de l’Estoïcisme, del Epicureisme i els Eclèctics com ara Ciceró i els Estoics com ara Sèneca, Marc Aureli, y també una mica Ciceró.L’Estoïcisme:
L’ Estoïcisme es una filosofia que es va originar a les escoles d’Atenes durant l’ època hel·lenística. El seu fundador va ser Zenó de Citio (-300) i en la seva doctrina destacal’ètica, es a dir, viure acord amb la natura acceptant l’orde racional de les coses.
Per a l’estoïcisme son reals totes les coses corpòries (materials) i que animen a la natura i a un orde còsmic. És unaètica intel·lectualista, produeix homes savis, impertorbables davant les desgràcies ,que dominen les seves passions i accepten el seu destí, i troben facilitat en la practica de la virtut.L’Epicureisme:
L’ Epicureisme es la doctrina fundada pel el filòsof grec Epicur (341-270), basada en la búsqueda de l’art de viure per arribar a trobar la felicitat de l’home.
El primer pas consisteix eneliminar la infelicitat, mitjançant l’ús de la raó, com la por a la mort , a Déu i al dolor físic.
Perquè la mort no es sent mentre s’està viu i un cop morts tampoc ens pot turmentar, en quant a Déu,els déus són tan superiors a l'home que els hi son indiferents per ocupar-se de nosaltres, i pel que fa al dolor, sol ser breu i no continu i la quantitat de plaer que es pot aconseguir en aquestavida és molt més gran que el dolor.
Els plaers més grans per al Epicureisme, són els espirituals com l'amistat i el gaudir intel·lectual i en quant al desig de la felicitat, no ho ha de conduirl'home a plaers desenfrenats sinó al contrari a portar una vida pacífica i mesurada en què l'esperit tranquil pugui gaudir de l'amistat i el cultiu de la saviesa.
L’Eclecticisme:
El...
Es pot afirmar que els inicis de la filosofia romana es troben al segle al segle I quan va començar el cristianisme, i s’expandeix fins el segle XV o fins elRenaixement.
En aquesta època a Roma estaven infundades les idees de l’Estoïcisme, del Epicureisme i els Eclèctics com ara Ciceró i els Estoics com ara Sèneca, Marc Aureli, y també una mica Ciceró.L’Estoïcisme:
L’ Estoïcisme es una filosofia que es va originar a les escoles d’Atenes durant l’ època hel·lenística. El seu fundador va ser Zenó de Citio (-300) i en la seva doctrina destacal’ètica, es a dir, viure acord amb la natura acceptant l’orde racional de les coses.
Per a l’estoïcisme son reals totes les coses corpòries (materials) i que animen a la natura i a un orde còsmic. És unaètica intel·lectualista, produeix homes savis, impertorbables davant les desgràcies ,que dominen les seves passions i accepten el seu destí, i troben facilitat en la practica de la virtut.L’Epicureisme:
L’ Epicureisme es la doctrina fundada pel el filòsof grec Epicur (341-270), basada en la búsqueda de l’art de viure per arribar a trobar la felicitat de l’home.
El primer pas consisteix eneliminar la infelicitat, mitjançant l’ús de la raó, com la por a la mort , a Déu i al dolor físic.
Perquè la mort no es sent mentre s’està viu i un cop morts tampoc ens pot turmentar, en quant a Déu,els déus són tan superiors a l'home que els hi son indiferents per ocupar-se de nosaltres, i pel que fa al dolor, sol ser breu i no continu i la quantitat de plaer que es pot aconseguir en aquestavida és molt més gran que el dolor.
Els plaers més grans per al Epicureisme, són els espirituals com l'amistat i el gaudir intel·lectual i en quant al desig de la felicitat, no ho ha de conduirl'home a plaers desenfrenats sinó al contrari a portar una vida pacífica i mesurada en què l'esperit tranquil pugui gaudir de l'amistat i el cultiu de la saviesa.
L’Eclecticisme:
El...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.