Filosofía

John
 Stuart
 Mill.
 “Sobre
 la
 llibertat”.
 Cap.
 IV
 

 
2.
 “moralitat
 privada”:
 comportament
 que
 només
 afecta
 a
 l’esfera
 particular
 o
 individual;
 espai
 lliure
 de
 la
 
ingerència
 pública.
 
“desaprovació
 moral”:
 reprovació
 o
 crítica
 pública
 (sigui
 dels
 poders o
 majories
 socials)
 a
 un
 comportament
 
individual
 donat.
 

 
3.
 John
 Stuart
 Mill
 separa
 amb
 claredat
 l’esfera
 on
 la
 col•lectivitat
 pot
 intervenir
 i
 l’àmbit
 privat,
 on
 ningú
 no
 podria
 
fer
 ús
 de
 la
 coacció
 social,
 ja
 sigui
 institucional
 o espontàniament.
 JSM
 vol
 assegurar
 així
 un
 espai
 propi
 perquè
 
l’individu
 pugui
 auto
 desenvolupar-­‐se,
 en
 el
 ben
 entès
 que
 aquest
 ús
 de
 la
 llibertat
 personal
 no
 suposa
 un
 perjudici
 
per
 als
 altres.
 
Segons
 JSM,
 aquest
 espai
 (la
 llibertat
 individual) és
 una
 de
 les
 característiques
 més
 genuïnes
 o
 pròpies
 de
 les
 
societats
 civilitzades
 modernes:
 és
 el
 seu
 signe
 de
 distinció.
 No
 hi
 ha
 progrés
 social,
 pròpiament
 dit,
 si
 no
 hi
 ha
 un
 
espai
 per
 a
 la
 peculiaritat
 individual;
 el
 dret
 a la
 diferència
 ha
 de
 ser
 consubstancial
 a
 la
 democràcia,
 ja
 que,
 segons
 
JSM,
 les
 democràcies
 basades
 en
 el
 poder
 de
 les
 majories
 corren
 el
 risc
 permanent
 d’anorrear
 (suprimir)
 la
 llibertat
 
individual,
 ja
 sigui
 de
 forma
 més
 o
 menys
 evident o
 més
 o
 menys
 subtil,
 mitjançant
 els
 poderosos
 mecanismes
 de
 
l’opinió
 pública”.
 

 
L’obra
 “Sobre
 la
 llibertat”,
 publicada
 el
 1860,
 cal
 situar-­‐la,
 d’una
 banda,
 en
 un
 context
 filosòfic
 dominat
 per
 doctrines
 
com
 les
 de
 Hegel
 i
 Comte. Cadascuna,
 i
 a
 la
 seva
 manera,
 l’individu
 queda
 reduït
 i
 subordinat
 als
 interessos
 del
 TOT
 
(Estat),
 tot
 seguint
 unes
 corrents
 històriques
 inexorables
 o
 imparables
 on
 l’individu
 no
 pot
 intervenir
 en
 el
 seu
 destí.
 

 
D’altra
 banda,
 JSM
 n’és
 conscient del
 creixent
 poder
 dels
 estats
 i
 de
 les
 “opinions
 públiques”
 de
 les
 anomenades
 
classes
 mitjanes
 que
 exerceixen
 un
 control
 més
 o
 menys
 directe
 en
 els
 gustos,
 en
 les
 peculiaritats
 individuals
 dels
 
ciutadans.
 El
 perill
 d’uniformització
 per
 a
 JSM és
 el
 risc
 més
 seriós
 que
 les
 societats
 del
 futur
 hauran
 de
 fer
 front
 tard
 
o
 d’hora.
 

 
Aquest
 diagnòstic
 també
 es
 veu
 influït
 per
 l’obra
 d’Alexis
 de
 Tocqueville,
 sociòleg
 francès,
 la
 descripció
 del
 qual
 
sobre
 la
 vida
 institucional
 i quotidiana
 dels
 Estats
 Units,
 arribarà
 a
 tenir
 un
 fort
 impacte
 en
 alguns
 cercles
 
intel•lectuals
 europeus.
 Segons
 Tocqueville,
 la
 societat
 nordamericana
 marca
 la
 pauta
 social
 del
 que
 arribaran
 a
 ser
 
després
 les
 altres
 societats
 modernes
 (europees):
 La...