Filosofía

PLATÓ

CONTEXT HISTÒRIC (evolució social d'Atenes al s. IV a.C.)

El s. IV a.C. a Atenes està marcat per les conseqüències de la derrota d´Atenes a la guerra del Peloponès. L´any 404 a.C. cau Atenes i això significa l’esfondrament de tot el món intel·lectual bastit per Pèricles. El s.IV és un moment de crisi i reconstrucció. L’idealisme i la teoria política de Plató (el filòsof-rei com a unióde poder i saber) és incomprensible fora d´aquest marc social. La mort de Sòcrates l´any 399 a.C. simbolitza en certa manera la decadència espiritual viscuda com un drama personal però amb repercussió global, perquè vol dir que la ciutat ja no té capacitat per suportar la crítica. Atenes, que s’havia construït al voltant del debat i discussió a l´Àgora, ja és incapaç d’assumir la provocació i lallibertat de pensament que representa Sòcrates. Plató serà molt conscient d´aquesta crisi.

El s. IV és una època de crisi de l´Àgora i pateix lluita de classes molt forta. La guerra del Peloponès ha trencat l´equilibri tradicional de la vida a Atenes. Els pagesos pobres s'arruïnen per causa de la guerra, es veuen obligats a malvendre les seves terres als grans terratinents, i emigren a laciutat, provocant un augment de l´atur i de la proletarització; els rics organitzen una mena de clubs polítics anomenats HETARIES i els pobres busquen també organitzar-se pel seu compte a les anomenades THIASIES que al principi eren grups o confraries religioses i van anar evolucionant fins a esdevenir en una mena de sindicats d´artesans.

Fins i tot es nota una decadència de la família (no endebadesSòcrates havia estat acusat de corrompre els joves) i de ser crític respecte a la tradició. El pensament de Plató cal inscriure’l en aquesta circumstància política i social. El conservadorisme polític palès en la seva obra és inseparable de la sensació de decadència que es nota arreu. Com a conseqüència de la derrota hi ha una crisi intel·lectual a Atenes i Plató n'és un exponent privilegiat. Lateoria de les Idees, fins i tot, pot ser interpretada políticament com a recerca dels models morals perduts amb la decadència de la ciutat.



PLATÓ: BIOGRAFIA

La vida de Plató pot resumir-se en cinc grans qüestions, que interpenetren biografia i obra:

1. FAMÍLIA ARISTOCRÀTICA.

Va néixer a Atenes l´any 427 aC., un any després de la mort de Pèricles. Pertanyia a una família de lanoblesa tradicional. El seu vertader nom era Aristocles. "Plató" és un sobrenom que significa: "el d'esquena ampla". Per part de pare té com a avantpassats el darrer rei d´Atenes, i la seva mare estava emparentada amb Soló, legislador llegendari de la ciutat i membre del grup dels set savis. Dos dels seus oncles per part de mare, Càrmides i Críties, van formar part dels trenta tirans proespartans. Elfet de pertànyer a una família aristocràtica va fer que fos educat pels millors mestres de l´època. Els seus vincles familiars, així com l´educació que rebé, li donaren l´oportunitat d’introduir-se aviat en els principals grups polítics d´Atenes.

2.INFLUÈNCIA DE SÒCRATES. ("El més just dels homes")

Plató va ser al principi alumne del sofista Cràtil, seguidor d´Heràclit i posteriorment deSòcrates. Si hem de creure el que ens explica a la Carta VII, que és una mena d'autobiografia seva, de jove se sentí cridat per la poesia i la política, però, quan als divuit anys conegué a Sòcrates, el seu mestratge i el seu exemple el trasbalsaren tant que va estripar tots els drames que fins llavors havia escrit i decidí dedicar-se a la filosofia. Diversos esdeveniments consecutius: El govern delstrenta tirans, el breu període de fràgil estabilitat democràtica que el seguí i, especialment, la injusta condemna de Sòcrates el portaren a creure en la necessitat d’una profunda reforma de la vida pública.

Sòcrates era 40 anys més gran que ell. Plató fou el deixeble més conegut de Sòcrates, però possiblement no pas el qui el seguí més al peu de la lletra. Plató fa més una versió original...