Filtració normal i al buit

 
 
INTRODUCCIÓ:
Objectius:
Utilitzar la tècnica de filtració a pressió normal i al buit per separar una substància aprofitant la 
seva baixa solubilitat.
Fonaments teòric: 
La filtració consisteix en la separació de partícules sòlides 
que inicialment conté un fluid (líquid o gas) mitjançant el pas 
de la mescla per un medi porós anomenat filtre, medi filtrant o llit filtrant. Es duu a terme quan es vol obtenir una separació 
dels materials en suspensió o de precipitats, amorfs o 
cristal∙lins, líquids òpticament transparents (lliures de sòlid) o 
fins i tot l'esterilització del fluid. 

REACTIUS I MATERIALS:
Reactius:
A pressió normal 
●

Sulfat de Coure(II):  

●

Dissolució 0,1M de NaI

CuSO4∙5H2O  

●

Dissolució 0,1M de Pb(NO3)2

p.m. 249,69 
(PRO­BYS)  
●

Al buit

Clorur de Ferro(II): 
 FeCl3 

Materials:
A pressió normal 

Al buit

●

Proveta.

●

Proveta.

●

Vas de precipitats.

●

Vas de precipitats.

●

Vareta de vidre.

●

Vareta de vidre.

●

Embut de vidre.

●

Embut de Buchner.

●

Suports.

●

Suports.

●

Paper de filtre.

●

Paper de filtre.

●

Vidre de rellotge.●

Vidre de rellotge.

●

Espàtula. 

●

Espàtula.

●

Matràs de Kitasato.

 
 
Aparells:

Balança (Sartorius Genius ME215P) 
● Bomba de buit (KNF Laboport) 
● Estufa  (Afora S.A.) 
●

PROCEDIMENT EXPERIMENTAL:
▪

A pressió normal.
CuSO4 + 2NaOH → Cu(OH)2 + Na2SO4
FeCl3 + 3NaOH → Fe(OH)3 + 3NaCl

Per  començar   s'ha  pesat  0,2  g  de  CuSO4,  les  dues  llenties de  NaOH  i  25  ml  d'aigua 
destil∙lada,  i  també  s'ha  de  pesat  0,2  g  de  FeCl3,  les  dues  llenties  de  NaOH  i  25  ml  d'aigua 
destil∙lada. 
Seguidament  s'ha  posat  el  CuSO4  amb  aigua  destil∙lada  per  dissoldre’s  en  un  vas  de 
precipitats. 
A  cada  dissolució  s’ha  ficat  un  imant  i  s’ha  posat  el  vas  de  precipitats  sobre  una   placa calefactora agitadora perquè així es barregés.
S’han fet dos papers de filtre llis, cadascun per filtrar una de les dissolucions.
Aleshores  s’ha  col∙locat  cada  filtre  a  un  embut  de  vidre,  el  qual  s’ha   subjectat  en  un  aro  de 
suport,  de  manera  que  el  paper  no  sobresortís  de  l’embut.  A  més,  s’han  afegit  unes  gotes d’aigua destil∙lada perquè el paper quedés enganxat a les parets de l’embut de vidre.

Un  cop  fet  això  s’ha  abocat  cada  dissolució  a  dins  de  l’embut  (primer  una  dissolució amb un 
paper  de  filtre  i després l’altre amb l’altre paper de filtre), on el líquid filtrat ha caigut en un vas 
de  precipitats  nou i el precipitat s’ha quedat en el paper de filtre, el qual després s’ha enganxat 
sobre  un  vidre  de  rellotge   prèviament  pesat  i  s’ha  deixat  assecar el  precipitat  a  l’aire  lliure 
durant una setmana.
Un cop secs els precipitats s’han pesat i s’ha calculat la seva massa.
També s’ha rentat el material utilitzat.  
 

 
Imatge 1. Residus Fe(OH)3   i Cu(OH)2  . 

 
▪

Al buit 
Pb(NO3)2 + 2NaI → PbI2 + 2NaNO3

Durant  la  part  experimental  s’ha  preparat  un  precipitat  de  PbI2  i  s’ha  separat  de la dissolució mitjançant una filtració al buit.
Per començar s’han calculat els grams de Pb(NO3)2 i de NaI.
Un  cop  fet  això  s’ha  pesat  la  quantitat  necessària  de  cada  reactiu,  i  s’han  dissolt  en  diferents 
vasos de precipitats amb aigua destil∙lada. (El NaI amb 40ml i el Pb(NO3)2 amb 20ml). 
S’ha  posat  un  imant  a  dins  de  cada  dissolució,  i  aquestes  s’han  posat  sobre  una  placa 
calefactora agitadora  i  seguidament  s’ha  abocat  la  dissolució  de Pb(NO3)2 sobre la dissolució 
de NaI, s’ha agitat lleugerament i s’ha produït un precipitat de color groc.
Aleshores  s’ha  fet   el  muntatge  de  filtració  al  buit  amb  l’embut  de  Buchner,  el  matràs  de 
Kitasato, la bomba de buit i els suports.
Un  cop  muntat,  s’han  col∙locat  3  papers ...