Filtració normal i al buit
INTRODUCCIÓ:
Objectius:
Utilitzar la tècnica de filtració a pressió normal i al buit per separar una substància aprofitant la
seva baixa solubilitat.
Fonaments teòric:
La filtració consisteix en la separació de partícules sòlides
que inicialment conté un fluid (líquid o gas) mitjançant el pas
de la mescla per un medi porós anomenat filtre, medi filtrant o llit filtrant. Es duu a terme quan es vol obtenir una separació
dels materials en suspensió o de precipitats, amorfs o
cristal∙lins, líquids òpticament transparents (lliures de sòlid) o
fins i tot l'esterilització del fluid.
REACTIUS I MATERIALS:
Reactius:
A pressió normal
●
Sulfat de Coure(II):
●
Dissolució 0,1M de NaI
CuSO4∙5H2O
●
Dissolució 0,1M de Pb(NO3)2
p.m. 249,69
(PROBYS)
●
Al buit
Clorur de Ferro(II):
FeCl3
Materials:
A pressió normal
Al buit
●
Proveta.
●
Proveta.
●
Vas de precipitats.
●
Vas de precipitats.
●
Vareta de vidre.
●
Vareta de vidre.
●
Embut de vidre.
●
Embut de Buchner.
●
Suports.
●
Suports.
●
Paper de filtre.
●
Paper de filtre.
●
Vidre de rellotge.●
Vidre de rellotge.
●
Espàtula.
●
Espàtula.
●
Matràs de Kitasato.
Aparells:
Balança (Sartorius Genius ME215P)
● Bomba de buit (KNF Laboport)
● Estufa (Afora S.A.)
●
PROCEDIMENT EXPERIMENTAL:
▪
A pressió normal.
CuSO4 + 2NaOH → Cu(OH)2 + Na2SO4
FeCl3 + 3NaOH → Fe(OH)3 + 3NaCl
Per començar s'ha pesat 0,2 g de CuSO4, les dues llenties de NaOH i 25 ml d'aigua
destil∙lada, i també s'ha de pesat 0,2 g de FeCl3, les dues llenties de NaOH i 25 ml d'aigua
destil∙lada.
Seguidament s'ha posat el CuSO4 amb aigua destil∙lada per dissoldre’s en un vas de
precipitats.
A cada dissolució s’ha ficat un imant i s’ha posat el vas de precipitats sobre una placa calefactora agitadora perquè així es barregés.
S’han fet dos papers de filtre llis, cadascun per filtrar una de les dissolucions.
Aleshores s’ha col∙locat cada filtre a un embut de vidre, el qual s’ha subjectat en un aro de
suport, de manera que el paper no sobresortís de l’embut. A més, s’han afegit unes gotes d’aigua destil∙lada perquè el paper quedés enganxat a les parets de l’embut de vidre.
Un cop fet això s’ha abocat cada dissolució a dins de l’embut (primer una dissolució amb un
paper de filtre i després l’altre amb l’altre paper de filtre), on el líquid filtrat ha caigut en un vas
de precipitats nou i el precipitat s’ha quedat en el paper de filtre, el qual després s’ha enganxat
sobre un vidre de rellotge prèviament pesat i s’ha deixat assecar el precipitat a l’aire lliure
durant una setmana.
Un cop secs els precipitats s’han pesat i s’ha calculat la seva massa.
També s’ha rentat el material utilitzat.
Imatge 1. Residus Fe(OH)3 i Cu(OH)2 .
▪
Al buit
Pb(NO3)2 + 2NaI → PbI2 + 2NaNO3
Durant la part experimental s’ha preparat un precipitat de PbI2 i s’ha separat de la dissolució mitjançant una filtració al buit.
Per començar s’han calculat els grams de Pb(NO3)2 i de NaI.
Un cop fet això s’ha pesat la quantitat necessària de cada reactiu, i s’han dissolt en diferents
vasos de precipitats amb aigua destil∙lada. (El NaI amb 40ml i el Pb(NO3)2 amb 20ml).
S’ha posat un imant a dins de cada dissolució, i aquestes s’han posat sobre una placa
calefactora agitadora i seguidament s’ha abocat la dissolució de Pb(NO3)2 sobre la dissolució
de NaI, s’ha agitat lleugerament i s’ha produït un precipitat de color groc.
Aleshores s’ha fet el muntatge de filtració al buit amb l’embut de Buchner, el matràs de
Kitasato, la bomba de buit i els suports.
Un cop muntat, s’han col∙locat 3 papers ...
Regístrate para leer el documento completo.