Finals feliços per a tothom

Eren una vegada tres ovelles orfes, l'una blanca, l'altra marró i l'última negre. Un dia d'aquests, la blanca, que era la més gran, els hi va proposar d'anar a fer un tomb pel bosc a veure sitrobaven gerds amb els que fer un deliciós pastís de formatge per a les postres després de dinar.

En aquestes estaven, passejant tant tranquil·lament mentre miraven a veure el que trobaven als matollsarran de terra, quan van xocar amb l'ombra d'una gran figura. El cos era ben pelut, amb unes orelles grans i punxegudes i un nas enorme. La por els hi va jugar una mala passada i es van quedar immòbilsplantades al terra. Des de la seva posició, van poder sentir el soroll que li va fer al llop la panxa mentre es passava la llengua pels llavis a la vegada que se les mirava tot embovat. Ja es pensavenque anaven a morir quan de sobte va aparèixer un home d'entre la foscor del bosc i es va enfrontar al enorme animal. Totes espantades, les ovelles, van aprofitar el moment per a fer un bot i córrer aamagar-se darrera un arbre. No hi van sortir fins que la rialla d'una veu greu va trencar l'harmonia que creaven els ocells. Estaven sorpreses quan van treure el cap, per fer una ullada a veure elque passava. Davant elles va aparèixer un humà, amb el cap tapat per la caputxa de la jaqueta i tot vestit amb roba de colors verds. A l'esquena hi portava un gran arc i algunes fletxes. Del llop nose'n veia ni un pèl per ninguna banda, però a jutjar per la sang del terra, el seu final no era massa encantador. L'ovella negra, que era la més valenta, es va arriscar i va avançar fins a col·locar-sejust al davant d'aquell estrany. Van passar uns interminables segons en els que només es van mirar fixament als ulls fins que l'ovella marró, farta d'esperar, va sortir del seu amagatall i va anardirecta amb la mà estesa per a que l'anomenat Robin Hood l'entengués com a un signe de pau. I es que, els humans es pensen que no podem caminar només amb dues potes, que va en contra de la natura, però...