Finançament econòmic catalunya

Finançament econòmic de Catalunya

Tota comunitat autònoma necessita financiar-se econòmicament, per això depèn en part dels diners que l’Estat espanyol dona a cada autonomia.
Cada autonomia negocia el seu finançament econòmic separadament.
La comunitat autònoma catalana per mitjà del seu Estatut “aprovat pel Govern” van proposar una certa quantitat de diners per al seu finançament queencara no s’ha assolit.
Això ha ocasionat negociacions internes per part de les dues parts sense arribar encara a un acord.
El seguiment d’aquest acord entre els mesos de gener i febrer ens els diaris catalans El Segre i El Periódico han sigut els següents:

La crisis econòmica i el nivell de desocupació que ha marcat el final del 2008 encara continuen en augment i, de moment, sense previsió demillora. L’enigma de els xifres que han de condimentar el nou model de finançament econòmic i que fins ara el Govern espanyol ha guardat es revelarà, després de que Zapatero mantingui les reunions amb totes les comunitats autònomes

En els primers reculls d’informació sobre el finançament català s’explica que el president del govern José Luis Rodríguez Zapatero tenia pressa i va tancar el 8 degener del 2009 les reunions amb els presidents autonòmics, transmetent que al febrer estarà a punt el nou model de finançament, i tot això sense mostrar encara cap xifra.
Per part de Catalunya el conseller d’Economia, Antoni Castells, va rebutjar la pretensió de CIU d’incorporar-se a la negociació que el Govern manté amb l’Executiu central per definir el nou model.
Mariano Rajoy, el president delPP, tira la tovallola en l’intent d’imposar el seu criteri sobre el finançament, contrari a la reforma del sistema vigent.
El president del PP va seguir criticant el nou model que planteja el Govern, però va admetre que les autonomies on governa el seu partit acabin pactant-lo en defensa dels seus interessos. El dirigent conservador va defensar el sistema de finançament aprovat pel govern delPP al 2001, avui rebutjat per gairebé totes les autonomies i forces polítiques. I va criticar una altra vegada els termes del nou esquema proposat pel Govern: no responen als criteris comprensibles, la reforma s’afronta sense transparència i sense xifres concretes i que el nou sistema engreixarà un dèficit públic.

Els tres partits catalans es van reunir per mantenir una estratègia coordinada iuna posició ferma respecte a l’Executiu central. Coincideixen en que l’objectiu principal és aconseguir que el Ministeri d’Economia inclogui les reivindicacions de Catalunya perquè el sistema compleixi amb el que es preveu a l’Estatut.
Josep Montilla, el president de Catalunya va tornar a exhibir fermesa quan va advertir al Govern central que Catalunya no es conformarà amb uns quants milions. Varecordar que gràcies a la pressió del tripartit, algunes altres comunitats s’acabaran beneficiant del nou model, i que d’altres com que no esperaven res, amb poca cosa es conformaran va comentar en una entrevista a la Xarxa de Televisions Locals.

Zapatero després de la reunió amb el president de Cantàbria, Miguel Angel Revilla, amb qui es va reunir a la Moncloa, va dir que les xifres noarribarien encara.
A la sortida Revilla es va dirigir a Catalunya, al demanar que cap comunitat sigui i va atribuir les reclamacions del president Montilla a les pressions dels seus socis.

La Generalitat va rebutjar al mes de gener la proposta de finançament econòmic fixada el passat 30 de desembre pel ministre d’Economia, Pedro Solbes, a qui va enviar un document en què fixa les seves condicionsper poder acceptar la reforma del model, en el qual instava a “reformular” la seua última oferta per donar compliment al que estableix l’Estatut.
El nou model de finançament anava per llarg perquè la proposta estudiada amb lupa, no va convèncer al tripartit, que demanava unit i alt que es tornés a mirar per arribar a un acord.
La Generalitat assumeix que un acord amb el Govern central sobre...