fisica

Causes i orígens de la insostenibilitat
0. Introducció. Objectius de la unitat

Un cop vist l'estat actual del món, convé conèixer i entendre amb una mica més de precisió els orígens, i en definitiva les principals causes que ens han conduït
a la situació d'insostenibilitat actual.

En aquesta unitat, i en el context d'uns continguts introductoris com els d'aquest material docent, es faràun repàs de l'origen dels principals comportaments
humans col·lectius que han contribuït de manera notable a la insostenibilitat dels nostres temps.

Font: vidasostenible

Causes i orígens de la insostenibilitat
1. El desenvolupament en les seves múltiples dimensions

Les discussions sobre la sostenibilitat tenen els seus orígens en la preocupació, a partir de finals de la dècada de 1960 iprincipis de la de 1970, al voltant de la
continuïtat del model modern de desenvolupament. Particularment, com a dates emblemàtiques, a partir de la Conferència de les Nacions

Unides sobre Medi Ambient Humà (coneguda com la Conferència d'Estocolm) i la publicació de l'Informe del
Club de Roma ‘Els límits al creixement’ (vegeu la unitat 2), tots dos el 1972, les discussions al voltant del’ecodesenvolupament proposat per Ignacy Sachs a la dècada de 1970 i, ja a la dècada de 1980, les discussions al
voltant del concepte de ‘desenvolupament sostenible’, terme inicialment proposat per la UICN (Unió Internacional
per a la Conservació de la Natura) i posteriorment popularitzat per l'informe de les Nacions Unides ‘El nostre futur
comú’ (més conegut com Informe Brundtland), de 1987, i laConferència de les Nacions Unides sobre Medi
Ambient i Desenvolupament de 1992, també coneguda com Cimera de la Terra o Conferència de Rio 92.
procés de
desenvolupament sostenible. En la mesura que el desenvolupament s’ha d’entendre com un procés
multidimensional, que implica tant la dimensió social —política, econòmica, cultural, institucional—, com la
dimensió ambiental —recursos naturals,serveis ecosistèmics, energia i capacitat d'absorció dels residus generats
per l'activitat humana— (figura 1), també la sostenibilitat o la insostenibilitat s’han d'entendre en les seves múltiples
dimensions i no com una cosa es pugui reduir, diguem, a la dimensió econòmica —parlant d'economia o
d'empresa sostenible—, tecnològica —parlant de tecnologia sostenible— o fins i tot només ambiental—parlant de
sostenibilitat en termes d'emissions zero o ús de recursos renovables.
Per tant, la idea de sostenibilitat sempre va associada al concepte de desenvolupament, és a dir, la necessitat d'establir un

Figura 1. Mapa conceptual del desenvolupament en clau sistèmica. Font: elaboració pròpia

La sostenibilitat fa referència al conjunt del desenvolupament i, així, hem de buscar també lescauses de la insostenibilitat en el conjunt dels factors que afecten
els diferents models de desenvolupament i que hi concorren.

Causes i orígens de la insostenibilitat
2. Les causes ambientals

Com veiem a la Figura 1, el desenvolupament humà i, de fet, tota organització i activitat social humana representa un subsistema de l'entorn ambiental més
ampli, siguin els diferents ecosistemes anivell local o sigui la biosfera en el seu conjunt. En aquest sentit, el desenvolupament humà és tributari i dependent de
l'entorn ambiental que el sosté. Com li passa a totes les altres espècies del planeta, és la disponibilitat de recursos i la nostra capacitat de transformar per al
nostre propi profit allò que, en última instància, determinarà la nostra supervivència i qualitat de vida.Formem, a nivell individual i col·lectiu, el que en termes
termodinàmics s'anomena una estructura dissipativa: un sistema obert actiu que rep matèria, energia i informació del seu entorn, la transforma per
auto(re)organitzar el seu ordre intern i acaba dissipant aquests recursos com a residus (és a dir, recursos que ja no serveixen a l'ordre del sistema) al final del
procés (figura 2)....