fisiologia de estrés

Fisiologia de l’estrès. Bases neuroendocrines
Hans Selye, 1936. Resposta adaptativa de l’organisme davant les diverses situacions estressants.
L’estrès és una activació fisiològica causada perla percepció de situacions amenaçadores o aversives.Dona lloc la resposta d’un sistema autoregulable a aquesta alarma general.
Resposta a l’estrès: És una resposta automàtica de l’organisme aqualsevol canvi ambiental, extern o intern, mitjançant el qual es prepara per a fer front a les possibles demandes que es generen com a conseqüència de la nova situació. Facilita el disposar de recursos pera fer front a situacions que se suposen excepcionals o d’emergència. L’estrès no es una resposta nociva per si mateix.
Resposta fisiològica a l'estrès. L’EC i el sistema límbic sensorialitzen lasituació nova o amenaçant. Inicien una resposta coordinada per l’hipotàlem. En principi, es tracta d’una resposta normal de l’organisme davant de situacions de perill o alerta.
La resposta fisiològica al’estrès compren un sèrie d’ajustaments a curt i a llarg plaç:
Sistema cardiorespiratori
Metabolisme.
Sistema immunitari
Sistema endocrí.
Sistema somatosensorial.
Permeten que l’organismes’adapti a estímuls negatius o desplaents. Durant l’estrès, els processos fisiològics que no suposen un benefici a curt plaç s’inhibeixen:
Digestió.
Reproducció.
Creixement.
Processos inflamatoris.Resposta a l’estrès
1882140474980Quan la intensitat i la durada de l’estímul estressant excedeixen de certs límits, es produeixen canvis patològics com la HTA, CI, úlceres gàstriques o alteracionsneurològiques.
Bases anatòmiques de l’estrès: Regions activades del SNC en particular del sistema límbic:
Amígdala.
L’escorça frontal.
Hipocamp.
Hipotàlem.
Resposta d’atac o fugida: Escorça prefrontalés on valora el perill. Amígdala i l’hipocamp indueixen a l’hipotàlem a alliberar hormones que estimulen la producció de cortisol.
Resposta d’atac o fugida. Aquesta via involucra l’hipotàlem, la...