Fisiologia del ejercicio

UNITAT 2 – FISIOLOGIA DE L’EXERCICI

1 – FISIOLOGIA MUSCULAR
Estructures que fan possible el moviment.

El sistema muscular, ens permet moure el cos i mantenirlo en equilibri estàtic i dinàmic. Aquesta tasca, es duu a terme en col·laboració amb altres estructures de l’aparell locomotor: els ossos, les articulacions i els lligaments.

Els ossos fan possible el moviment de contracció irelaxació.
Els lligaments permeten el moviment necessari en una articulació determinada.

1. Estructura dels músculs.
Un múscul presenta dues zones ben diferenciades:
-Tendó. Es troben situats a les zones extremes del múscul. La seva funció és incedir el
múscul dins de l’os.
-Ventre muscular. Es la zona central del múscul. Duu a terme la contracció muscular.
Hi trobem: elsfascicles, les fibres y les miofibril·les d’actina i miosina.

2. Tipus de músculs.
Segons el tipus de teixit muscular.
Hi han tres tipus de teixit muscular:
-Esquelètic. La majoria dels músculs tenen aquest teixit. Permeten el moviment
conscient.
-Cardíac. Forma les parets del cor.
-Llis. Es troba en els òrgans interns. Són involuntaris, no es té un control conscient.

Segons el tipusde moviment.
-Agonistes: actuen a favor del moviment.
-Antagonistes: s’oposen al moviment.
-Fixadors: permeten l’actuació correcta dels agonistes i antagonistes.

3. La contracció muscular.
La contracció dels teixits cardíac i llis és involuntària, controlada pel sistema nerviós vegetatiu. El teixit muscular esquelètic fa contraccions voluntàries ordenades pel sistema nerviòs central.

Elprocés de transmissió d’informació es duu a terme gràcies amb les neurones.
La informació arriba al cerebel, decideix quina musculatura es contrau i quina es relaxa, el sistema nerviós envia aquesta informació per la mèdul·la espinal i els nervis perifèrics fins que arriba a la fibra muscular.

La contracció muscular pot ser de dos tipus:
-Contracció isomètrica: el múscul no es pot estirarperò fa tensió.
-Contracció isotònica: El múscul crea tensió constant a causa del moviment de les seues
articulacions.

2- LES FONTS ENERGÉTIQUES
Els aliments que ingerim ens subministren l’energia necessària per a la contracció muscular. Però cal que aquests aliments es transformin en l’única substància que pot produir la contracció muscular: L’ATP.

És una molècula que quan els seusenllaços es trenquen, produeixen energia.
Aquesta energia s’utilitza per la contracció muscular.

Vies per obtenir l’ATP

Vies anaeròbiques.
S’utilitzen quan el múscul se somet a esforços molt intensos durant un període de temps curt en que el múscul no pot disposar de prou oxigen.
Hi ha dues vies d’aquest tipus:

-Anaeròbica alàctica:L’ATP s’obté d’una substància emmagatzemada en el múscul.Permet obtenir ATP durant més temps, però la intesitat de treball ha de ser menor.
20 segons
-Anaeròbica làctica: en el múscul hi ha una reserva de glucosa. A partir d’una
molècula de glucosa s’obtenen dues d’ATP i àcid làctic (aquest àcid es genera en activitats de màxim esforç i quan s’acumula causa fatiga muscular)
2 minuts

Via aeròbica
L’ATPs’obté de la glucosa i, més tard, del greixos. Aquesta via s’utilitza quan el múscul se somet a esforços molt intensos però un temps continuat.
90 minuts.

En resum, la manera d’obtindre energia necessària per a practicar un exercici depén de la intensitat i la durada.

3 - LA REPERCUSIÓ FISIOLÒGICA DEL L’EXERCICI FÍSIC.
La pràctica de qualsevol activitat física provoca en el cos modificacions enel sistema muscular, en l’aparell respiratori i el sistema cardiovascular.

Algunes són temporals, altres cròniques.

3.1.Adaptacions temporals

En el sistema muscular.
Es produeixen en les fibres musculars. Hi ha tres tipus de fibres musculars:
-Les fibres ràpides o blanques: tenen capacitat de contracció ràpida durant períodes
breus.
-Les fibres lentes o vermelles: gran rendiment...