FISIOLOGIA SENTITS

IV. SENTITS ESPECIALS
(Gust i olfacte no les fem)
1. LA SENSIBILITAT AUDITIVA
1.1. Naturalesa de l'ona sonora
Les nostres cèl·lules receptores estan a la còclea i a nivell dels òrgans semicirculars. Totes aquestes cèl·lules ciliades són iguals i estan envoltades del mateix líquid endolimfàtic.
L'audició ve donada per ones sonores que són canvis de pressió de l'aire. Aquests canvis depressió de l'aire venen descrits per les següents variables:
L'amplitud de l'ona donada per la intensitat del so (fort/fluix).
Freqüència d'ones i longitud d'ona (curta/llarga) to (agut/greu).

Les ones amb longituds molt llargues són ones de freqüència baixa o greu. Les de longitud curta tenen freqüència elevada o aguda. Normalment denominem la freqüència com a to.
L'anàlisi de Fourier il'espectre de freqüències
L'anàlisi de Fourier és la descomposició d'una ona complexa en diverses ones simples, de freqüències múltiples a la inicial.
El timbre dels sons és el que dóna la qualitat a l'hora de diferenciar dos sons de mateixa freqüència. El timbre està relacionat amb la forma general de l'espectre, i no en la forma de l'ona. La nostra oïda té la capacitat de diferenciar les veus enfunció dels diferents tipus d'espectres.
Intensitats de diferents sons
No podem escoltar tots els sons sinó que només codifiquem algunes freqüències. La oïda humana només codifica freqüències de 20-20.000Hz. Amb l'edat es va limitant el nostre rang de freqüències i perdem la facilitat per escoltar les freqüències més elevades.


1.2. L'orella externa, mitja i interna
Fisiologia de l'orellaexterna
La oïda externa està formada pel pavelló auricular, canal auditiu extern i el timpà.
La funció principal d'aquesta part és agafar el so i conduir-lo cap a la oïda mitja, concretament a la membrana timpànica. Aquesta vibrarà amb l'arribada del so. Els relleus del pavelló auditiu ens permeten reconèixer la localització dels sons ja que deformen una mica l'ona sonora.
S'encarrega de:Captació i conducció de les ones sonores.
Discriminació espaial del so: diferència monoaural de temps.
Ressonància al CAE (guany de 2-3dB).
Protecció de les parts més internes de l'orella: hi ha pèls i glàndules.
Fisiologia de l'orella mitja
La oïda mitja està entre el timpà i la finestra oval. Amb la vibració de la membrana timpànica es mourà la cadena ossicular (formada pel martell, enclusa iestrep) i donarà un cop a la finestra oval. L'orella mitja comunica amb la cavitat faríngia i bucal per mitjà de la trompa d'Eustaqui.
El medi de l'oïda mitja és l'aire però dins la còclea (orella interna) hi ha líquid, de manera que cal que el moviment del so tingui més energia per tal que pugui vibrar (hi ha una gran pèrdua de la senyal del so). Així doncs, la funció principal és la d'intentaradaptar la poca resistència de l'aire a la molta resistència de l'aigua per mitjà de dos mecanismes: un augment de força i una disminució de l'àrea.
Les funcions de l'orella mitjana són:
Increment de la pressió sobre la membrana oval respecte la membrana timpànica, per tal d'adaptar impedàncies entre l'aire i el líquid.
Reflex d'atenuació del so (protector davant soroll intens).
Fisiologia del'orella interna
Un cop dins la còclea és la oïda interna, en aquesta part trobem els receptors, és la part nerviosa. Es mourà l'aigua que hi ha dins la còclea gràcies a al força efectuada.
Hi ha tres rampes:
La rampa mitja o conducte coclear: és on hi ha les cèl·lules ciliades. Aquesta té un líquid que és la endolimfa.
Les altres dues cavitats envolten la rampa mitja i tenen perilimfa. Són larampa vestibular i la rampa timpànica. Aquest sistema és flexible, per tant, es mou. Amb l'arribada del so que empeny les membranes es mourà la perilimfa la cavitat mitja també es mourà amunt i avall (ones sinusoïdals).
Quan es mou l'endolimfa les cèl·lules ciliades activen els receptors.


Pas del so de l'orella mitja a l'orella interna
Les vibracions sonores entren a la rampa vestibular...