FITXA 3

FITXA 3. La integració de l’economia internacional durant el segle XIX.
1. Migracions internacionals. Explica quins països o colònies són els destinataris de
l’emigració de cadascun dels països del quadre de la pàgina 1. Per què?
Els historiadors creuen que entre 1870 i 1940 els països que més immigrants van rebre al
continents americà van ser Estats Units, Argentina, Brasil, Canadà, Cuba iUruguai.
Estats Units va ser el país que més persones va rebre. Entre 1840 i 1920 van immigrar 6
milions d’alemanys, 4.75 milions d’irlandesos, 4.5 milions d’italians, 4.2 milions d’anglesos,
gal·lesos i escocesos, 4.2 milions de l’Imperi Austrohongarès, 2.3 milions d’escandinaus i
2.3 milions de l’Imperi Rus. Prop de 370.000 suecs, danesos i noruecs van immigrar a
Estats Units entre 1850 i 1875.Siberia va acollir a 7 milions de russos durant el segle XIX.
Canadà va rebre 10 milions d’europeus.
Argentina, va rebre un 6,5 milions de persones, la majoria italians i espanyols.
Brasil, 5 milions d’europeus.
Australià, va rebre un milió de britànics entre 1850 i 1950.
Carib, va acollir 2 milions d’europeus.
Sudàfrica, va rebre un milió d’europeus.
Uruguai, va rebre prop de 350.000 italians. Entre1946 i 1958 van arribar a Uruguai 37.043
espanyols.
A Veneçuela, entre 1905 i 1930 es van establir 300.000 europeus, principalment italians,
espanyols i portuguesos.
A Xile van arribar 30.000 alemanys, austríacs i suecs. Durant el segle XX van ingressar 5 mil
austríacs. Entre 1864 i 1956, 58.000 croates i entre 1840 i 1940, 25.000 francesos.
Entre 1883 i 1901, 7.740 italians i 3.087 suecs vaningressar al país.
Mèxic, a partir del 1904 van arribar un 34.000 europeus.
Colombià, al segle XIX es van establir 5.000 espanyols.
Perú, durant el segle XIX, van arribar 12.000 alemanys i 28.000 italians.
Puerto Rico, fins 1898, havien arribat 10.000 espanyols.
Totes aquestes emigracions van ser degudes als augments demogràfics de la població
europea i les crisis econòmiques. Marxaven en buscad’aventura i treball, en resum,
expectatives de vida.
[http://es.wikipedia.org/wiki/Emigraci%C3%B3n_europea#Per.C3.ADodo_colonial]

2. Balances comercials dels Estats Units, Gran Bretanya i la Índia.
2a. Destaca les idees principals que es poden trobar en les balances comercials dels
Estats Units, Gran Bretanya i la Índia.
Estats Units:
Les principals importacions es fan a Gran Bretanya (41,4%) , França(12,4%) i Cuba (7%).
Les importacions de mercaderies més importants són: els productes metàl·lics manufacturats
(29 mill. $), productes manufacturats de llana (28 mill $) i productes manufacturats i
semifacturats de cotó (18 mill. $).
Les principals exportacions es fan a Gran Bretanya (42%), Nord-americà britànica (28%) i
França (13%).
Les exportacions de mercaderies més importants són: cotó enfloca (88 mill. $), productes
càrnics (16 mill. $), tabac en rama (15 mill. $), blat i farina de blat (12 mill. $)
La seva balança de comerç de mercaderies es negativa (-39)
La balança de moviment de metalls preciosos es positiva (+52)
Podem destacar positivament la balança d’inversió exterior (+15) i negativament la balança
d’interessos i dividends (-22).
Gran Bretanya:
Les principals importacionses fan a EEUU (20,08%), Índia (9,08%), França (8%), Rússia (7%) i
Xina (4%).
Les importacions de mercaderies més importants són: el cotó en floca (30.107 mill. £), blat
(20.152 mill. £), sucre sense refinar (12.322 mill £).
Les principals exportacions es fan a Índia (12,4%), EEUU (11,3%), Austràlia (8,35%), Ciutats
hanseàtiques (8,3%).
La seva balança de comerç de mercaderies es negativa (-24.801)La balança de moviment de metalls preciosos també es negativa (-9.685)
Podem destacar positivament la balança de crèdits al transport marítim (+24,2) i negativament
la balança d’inversió exterior (-22,4).
Índia:
Les principals importacions es fan a Gran Bretanya (57%) i Xina (11%).
Les importacions de mercaderies més importants són: productes de cotó (80,9 mill. R),
material ferroviari (12,3...