Fitxa D Audicio
TÍTOL OBRA:
COMPOSITOR:
ÈPOCA o ESTIL:
FORMACIÓ: Orquestra simfònica, grup de cambra (duo, trio,etc.), cor, etc.
GÈNERE : segons el contingut, la intenció o la utilitatque se li vulgui donar.
Música religiosa: litúrgica (cant gregorià, missa, motet....) o no litúrgica
(oratori, passió, sonata...).
Música profana:
•
•
popular: folklòrica (típica d’un poble, tramesaper via oral) o
lleugera (cançó de moda).
música culta: escrita per compositors i adreçada bàsicament
a la societat culta (anomenada música clàssica).
Música pura: no pretén expressar cap idea fora dela pròpia música, és “l’art
per l’art”, la música en si mateixa.
Música descriptiva: té com a objectiu principal descriure elements de la
naturalesa, escenes, etc.
Música programàtica: segueix unprograma, descriu idees i fets d’un
argument literari o d’una altra manifestació artística, sense tenir text. Per
ex. els poemes simfònics.
Música dramàtica: va lligada a la paraula. Per ex.: òpera,sarsuela, etc.
CARACTERÍSTIQUES
Caràcter: impressió, sensació general de l’obra.
Moviment: velocitat, allegro, andante...
Dinàmiques: ús de la intensitat, canvis de volum (reguladors, pp, mf...)
Tretsrítmics: combinació de durades i accents.
•
Pulsació (regular o irregular)
•
•
•
Compàs (binari, ternari,...irregular)
Polirítmies (si presenta ritmes diferents en les diferents veus)
Línies puramentrítmiques (parts per a instruments d’afinació
indefinida)
Melodia: successió de sons.
•
•
•
•
•
Línia melòdica principal (notes conjuntes, salts o combinació)
Àmbit (reduït o ample)
Existència demés d’una línia melòdica
Tipus d’escala (escales majors, menors, etc. )
Estructura de la melodia (usant fragments repetits,
variacions, etc.)
Harmonia: combinació de son simultanis.
•
•
Construcciódels acords (cada vegada més agosarats)
Construcció horitzontal (contrapuntística) o vertical
(harmònica) de les línies melòdiques.
Timbre: instrumentació, instruments utilitzats, paper dels...
Regístrate para leer el documento completo.