FIXA TRUMAN

Aparença i realitat. EL SHOW DE TRUMAN.
1. Segons la filosofia de G.Berkeley, el món no és transcendent, no és separat, no és independent; només existeix "en l'acte en què" (des del costat diví) la ment infinita "ho crea" o (des del costat humà) la ment ifinita ho percep. Esse est percipi. Ser és ser percebut. Diu que el físic "s'identifica" amb el sentit, amb el que sentim nosaltres. És a dir,tot i que jo no hi sóc per veure les coses com estan, ni que fan, és la nostra ment qui construeix aquesta realitat amb relació la nostra percepció d'aquell moment.
Per exemple: pots estar a casa, i la teva parella està de viatje a França. Si en aquell moment tens una percepció bona, la teva ment crearà una realitat bona respecte al moment que està la teva parella a França, o al contrari, potstindre una percepció dolenta i la ment crearà una altre realitat diferent, que no t'agradi tant.

2. És una ciutat creada per un programa de televisió, delimitat per un buncle, per un escenari irreal, on tot sembla un món real. És una ciutat monótona, sempre és la mateixa rutina (organitzada pels membres del programa). El seu funcionament es sencill: a cada moment concret, a cada hora, de cadadia que pasa, cada persona que hi treballa allí, té una funció diferent: a tal hora, surt amb el cotxe i segueix la mateixa ruta (un exemple clar, es cuan Truman, li diu a la seva "dona" que obserbi com passa l'home amb la bici i les flors)
La diferència entre la nostra manera de veure i la de Truman, és que nosaltres veiem la realitat desde un punt de vista extern, saben que alló es inventat ino es real, mentre que Truman veu la ciutat com nosaltres veiem la nostra vida quotidiana, viu en el seu món, en un món irreal.
Truman comença a sospitar de que pot ser una realitat artificial, per les excuses que li donen sempre que vol realitzar alguna cosa no bona per el programa (com per exemple, cuan vol marxar intentant agafant un avió), quan per fí s'enadona que cada dia totes les personesrealitzen el mateix, o fins i tot quan la seva "dona" fa publicitat d'un producte parlan amb les camares del reallity.
Si algú no sapigues que tot es un muntatge, viuria de manera normal, com ara nosaltres en la vida real, sense saber que alló es tot artificial i fals.
Truman es fixa, com bé he dit anteriorment, en aquestes repeticions quotidianes que passen duran el dia.
Hi ha bastants momentsen que ens hem adonat, també anomenats abans: quan vol marxar de viatje i li possen excuses, la publicitat del producte, també quan agafa el coxe per marxar i tots surten del mateix carrer per provocar un atasc... etc.

3. No m'ho creuria, riuria i pensaria que qui estan bojos són ells i no jo. Suposu que a qualsevol persona li extranyaria que li diguessin cosa semblant.
No, per que éssuspitós que tota la ciutat, que totes les persones, es possin d'acord per evitar que faci alguna cosa, o per anar a buscar-lo pels carrers. Sempre en un moment complicat per al protagonista, aquests actuaven per solucionar el problema. Al principi si que podem dir que son convincents per a Truman, pero una vegada va investigant alló que vol saber (si viu en un lloc irreal i artificial), les persones quel'envolten no tenen la mateixa importancia com per evitar marxi.
Crec que al final, acabaria dubtant de les seves excuses i de les seves actituds i m'acabaria cansan d'ells.
Copèrnic, astrònom polonès, conegut per la seva teoria heliocèntrica, segons la qual el Sol es trobava al centre de l'Univers i la Terra, que girava una vegada al dia sobre el seu eix, completava cada any una volta al seuentorn.
Pot succeïr en el món de l'astronomia, amb les diferents investigacions que es produeixen per conèixer més la vida a l'Univers.

4. És el món que creiem que és i a la vegada, el món que ens han explicat des de que erem petits, amb els coneixements que ens han inculcat podem tindre una idea del planeta.
Ho podriem descobrir miran fotos, noticies de diari o de televisió, o fins i...