Flauta De Pan
Páginas: 5 (1030 palabras)
Publicado: 24 de abril de 2012
FLAUTA DE PAN
1-ORIGENS
La mitologia grega explica l'origen d'aquest instrument, al que també anomenen syrinx polycalama (siringa de moltes canyes), com a resultat de l'amor del deu Pan vers la ninfa Siringa. Meravellat per la seva bellesa, el déu Pan es va enamorar perdudament de Siringa, una nimfa de l'antiga Grècia. Però a Siringa no li interessava per res el déu dels ramats i elspastors, i com Pa no es conformava amb una simple negativa, la jove va haver de fugir. Siringa va córrer fins a la vora del riu Ladon; des d'allà ja no hi havia cap on fugir.
Mentrestant, Pa s'acostava més i més. Llavors Siringa, sense saber què fer, va demanar ajuda a les seves germanes.
Les nimfes la van convertir en canyes que s'alçaven a la vora del riu.
Quan va arribar el déu Pan, només vatrobar un grapat de canyes buides, embolicades en un suau remor. Pa les va tallar i va formar amb elles una flauta de nou tubs, amb la qual es podia entonar les melodies més belles.
La flauta, és clar, es va conèixer amb el nom de siringa, arran d'aquest relat de la mitologia.
2-ELABORACIO
* TUBS .-
Es pot emprar qualsevol tipus de tub, encara que el tradicional és fabricar de canyesdel tipus que es tinguin més a mà. Així, a Europa s'han fabricat des de Grècia al Pirineu amb tubs de canya mediterrània, a l'Amèrica andina amb una mena de canya de molt fines parets i gran distància entre nusos que en realitat no sé com es diu, a la Xina i sud-est asiàtic amb bambú, etc
Si ens proposem fer la nostra flauta amb canya, buscarem canyes rectes, més o menys seques i amb la majordistància possible entre nusos. Dic més o menys seques ja que en el meu cas he fabricat Sicus amb canyes fresques en ple estiu (no al gener) i amb la lluna sap Déu com, que, no obstant això s'han anat guarint ja sent part de l'instrument sense que en anys hagi variat la seva entonació i timbre, de manera que opino que quan un col lega tan boig per la música com nosaltres tingui el cuquet defabricar un instrument, és millor no esperar massa fins a aconseguir els materials més adequats i posar fil a l'agulla amb el que trobi.
Tallarem els tubs aprofitant els nusos per al costat tancat si podem. Els tallarem més llargs del que s'indica en els nostres càlculs i anirem retallant la vora fins a aconseguir l'entonació adequada. Però ... Què passa si les nostres canyes no tenen la suficientseparació entre nusos?, Res es talla i es perforen els nusos intermedis amb una vareta de metall, broca llarga de paret etc, i després refinem les zones dels nusos pel interior amb llimes o paper de vidre fixada a un pal.
Els diàmetres dels tubs dependran de la longitud dels mateixos variant des de 1 cm per als tubs més aguts fins 1.5-1.6 cm per als mitjans i fins a 2 cm en Sicus molt baixos detubs enormes com els que s'usen a Bolívia i Equador en agrupacions folklòriques. No es pot donar una relació longitud / diàmetre determinada, el normal és que estigui entre 1 / 15 i 1 / 20 per a tubs de longituds entre 15 cm i 1 metre, encara que, com ja dic, això és molt variable i amb una mica de sentit comú el tema no té més importància.
* LLIGAR ELS TUBOS
Els tubs es fixen els unsals altres de molt diverses maneres. La més comuna però és que caldrà ajustar bé entre si una o diverses peces transversals de la mateixa canya, fusta, vímet etc. Els Sicus andins solen fixar-se per mitjà d'unes tires de vímet que envolten els tubs i que són atapeïdes contra aquests per mitjà de cordes fines. Aquesta fixació permet una certa mobilitat dels tubs que és útil per alinear a gust del'intèrpret. També és comú que siguin lligats a làmines de canya obtingudes tallant longitudinalment les mateixes. Hi ha molts tipus de lligams més o menys decoratives i realment no és un tema complicat.
Nombre de tub | Nota | | Freqüència (hz) | Longitud d'ona (cm) | Longitud del tub (cm) |
1 | La4 | 440 | 78.4 | 19.6 |
2 | Si4 | 493.88 | 69.9 | 17.5 |
3 | Do#5 | 554.37 | 62.2 | 15.6 |...
1-ORIGENS
La mitologia grega explica l'origen d'aquest instrument, al que també anomenen syrinx polycalama (siringa de moltes canyes), com a resultat de l'amor del deu Pan vers la ninfa Siringa. Meravellat per la seva bellesa, el déu Pan es va enamorar perdudament de Siringa, una nimfa de l'antiga Grècia. Però a Siringa no li interessava per res el déu dels ramats i elspastors, i com Pa no es conformava amb una simple negativa, la jove va haver de fugir. Siringa va córrer fins a la vora del riu Ladon; des d'allà ja no hi havia cap on fugir.
Mentrestant, Pa s'acostava més i més. Llavors Siringa, sense saber què fer, va demanar ajuda a les seves germanes.
Les nimfes la van convertir en canyes que s'alçaven a la vora del riu.
Quan va arribar el déu Pan, només vatrobar un grapat de canyes buides, embolicades en un suau remor. Pa les va tallar i va formar amb elles una flauta de nou tubs, amb la qual es podia entonar les melodies més belles.
La flauta, és clar, es va conèixer amb el nom de siringa, arran d'aquest relat de la mitologia.
2-ELABORACIO
* TUBS .-
Es pot emprar qualsevol tipus de tub, encara que el tradicional és fabricar de canyesdel tipus que es tinguin més a mà. Així, a Europa s'han fabricat des de Grècia al Pirineu amb tubs de canya mediterrània, a l'Amèrica andina amb una mena de canya de molt fines parets i gran distància entre nusos que en realitat no sé com es diu, a la Xina i sud-est asiàtic amb bambú, etc
Si ens proposem fer la nostra flauta amb canya, buscarem canyes rectes, més o menys seques i amb la majordistància possible entre nusos. Dic més o menys seques ja que en el meu cas he fabricat Sicus amb canyes fresques en ple estiu (no al gener) i amb la lluna sap Déu com, que, no obstant això s'han anat guarint ja sent part de l'instrument sense que en anys hagi variat la seva entonació i timbre, de manera que opino que quan un col lega tan boig per la música com nosaltres tingui el cuquet defabricar un instrument, és millor no esperar massa fins a aconseguir els materials més adequats i posar fil a l'agulla amb el que trobi.
Tallarem els tubs aprofitant els nusos per al costat tancat si podem. Els tallarem més llargs del que s'indica en els nostres càlculs i anirem retallant la vora fins a aconseguir l'entonació adequada. Però ... Què passa si les nostres canyes no tenen la suficientseparació entre nusos?, Res es talla i es perforen els nusos intermedis amb una vareta de metall, broca llarga de paret etc, i després refinem les zones dels nusos pel interior amb llimes o paper de vidre fixada a un pal.
Els diàmetres dels tubs dependran de la longitud dels mateixos variant des de 1 cm per als tubs més aguts fins 1.5-1.6 cm per als mitjans i fins a 2 cm en Sicus molt baixos detubs enormes com els que s'usen a Bolívia i Equador en agrupacions folklòriques. No es pot donar una relació longitud / diàmetre determinada, el normal és que estigui entre 1 / 15 i 1 / 20 per a tubs de longituds entre 15 cm i 1 metre, encara que, com ja dic, això és molt variable i amb una mica de sentit comú el tema no té més importància.
* LLIGAR ELS TUBOS
Els tubs es fixen els unsals altres de molt diverses maneres. La més comuna però és que caldrà ajustar bé entre si una o diverses peces transversals de la mateixa canya, fusta, vímet etc. Els Sicus andins solen fixar-se per mitjà d'unes tires de vímet que envolten els tubs i que són atapeïdes contra aquests per mitjà de cordes fines. Aquesta fixació permet una certa mobilitat dels tubs que és útil per alinear a gust del'intèrpret. També és comú que siguin lligats a làmines de canya obtingudes tallant longitudinalment les mateixes. Hi ha molts tipus de lligams més o menys decoratives i realment no és un tema complicat.
Nombre de tub | Nota | | Freqüència (hz) | Longitud d'ona (cm) | Longitud del tub (cm) |
1 | La4 | 440 | 78.4 | 19.6 |
2 | Si4 | 493.88 | 69.9 | 17.5 |
3 | Do#5 | 554.37 | 62.2 | 15.6 |...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.