flexibilitat

DESENVOLUPAMENT DE LES
CAPACITATS FÍSIQUES

La flexibilitat
Jordi Porta,

professor de sistemàtica de l'exercici, INEFC-Barcelona

El desenvolupament de la flexibilitat ha de tenir un tractament diferenciat segons
l'articulació i regió corporal interessada en un esport en concret i l'edat del practicant.
Etimològicament, flexibilitat deriva del
llatí, «bilis», que significa capacitat,i
«flectere», corbar.
En general i en l'àmbit de l'educació
física i els esports, la flexibilitat se sol
associar a una gran mobilitat articular.
Alguns l'assimilen a la laxitud
muscular i lligamentosa; alhora la
contraposen a espasticitat i/o rigidesa 3.
També se sol utilitzar com a sinònim
de bon tonus o mal tonus muscular 2 o
fins i tot d'elasticitat. Concepte, aquest
últim, forcaestès i que constitueix, en
la meva opinió, un gran error com
intentaré demostrar més endavant.
Per últim, i ja en un context més ampli
i abstracte, es pot associar la flexibilitat
a una harmonia i/o coordinació gestual:
concepte que s'ajusta més al tipus de
flexibilitat específica que es necessita
en esports amb una gran exigència de
coordinació i/o expressió corporal, per
exemple, lagimnàstica artística i
rítmica.
Però si intentem ser més concisos,
podem definir la flexibilitat com: capacitat d'extensió màxima d'un moviment en una articulació determinada.

Tipologia de la flexibilitat
Quant a la seva classificació, i al
contrari del que succeeix amb la majoria de les altres capacitats físiques
bàsiques, no resulta en absolut problemàtica. Ja sigui perquè són pocs elsautors que s'han ocupat del tema o
degut potser al concepte abstracte que
en general se'n té encara.
La divisió més general de la flexibilitat
és la de Fleishman, que la classifica en:
A — Flexibilitat estàtica o passiva.—
En relació amb el grau de flexibilitat
abastat amb moviments lents i realitzats amb ajuda.
B — Flexibilitat dinàmica o activa.—
Que és la implicada en la gran majoria
demoviments i/o elements tecnicotàctics de qualsevol esport o activitat
física.
Metdeyev estableix una classificació
molt interessant en relació al seu grau
de desenvolupament de la mateixa
necessària per a l'execució eficaç de
qualsevol moviment o tècnica esportiva. Així parla de:
A — Flexibilitat absoluta.— Referida a

la capacitat màxima d'elongació de les
estructuresmúsculo-lligamentoses.
B — Flexibilitat de treball.— Grau d'elongació abastat en el transcurs de
l'execució real d'un moviment.
C — Flexibilitat residual.— Nivell d'elongació, sempre superior al de treball,
que l'esportista ha de desenvolupar per
evitar rigideses que puguin afectar la
coordinació dinàmica general del
moviment o la seva expressivitat.

Components i/o
determinants de la
flexibilitat
Engeneral, els factors limitants de la
major o menor capacitat i llibertat de
moviments d'una articulació o regió
corporal es poden dividir en:
A.- Factors mecànics o intrínsecs
B.- Factors neurològics o emocionals
C.- Factors extrínsecs
A. Factors mecànics o intrínsecs
Els més directament involucrats en
qualsevol moviment de gran amplitud
4
són els següents:

Sovint flexibilitat ielasticitat es confonen
I és important diferenciar bé ambdues qualitats
ja que, fins i tot, poden ser contraposades

Figura I

A.1. La mobilitat articular. Es a dir, la
possibilitat intrínseca de moviments en
un, dos o tres plans de l'articulació
implicada en acció. També anomenats
graus de llibertat.
A. 2. L'elasticitat músculo-lligamentosa. Aspecte aquest amb el qual, i
com comentavaanteriorment, no estic
de cap manera d'acord, per les raons
següents:
La definició de flexibilitat és: «Capacitat d'extensió màxima d'un moviment...» És a dir, que un individu serà
més o menys flexible segons que pugui
efectuar àmpliament... i extensament!
un moviment. Això no implica
directament l'elasticitat, que és la
«capacitat que té un cos de retornar a la
seva posició de repòs una...