Flix, juliol de 1936
Páginas: 3 (638 palabras)
Publicado: 10 de enero de 2012
El 18 de juliol de 1936 el General Franco feia un cop d'estat contra el govern democràtic i constitucional de la república espanyola. Una gran part del territori espanyol es va mantenir fidel a larepública. Això va dividir Espanya en dos i va provocar l'esclat de la Guerra Civil (1936-1939).
Aquesta fidelitat a la república, però, no volia dir unitat, ja que dins del bàndol republicà s'hiaglutinaven socialistes, comunistes, trotskistes, anarquistes, independentistes, republicans, etc. etc. etc. Uns volien salvar la república, altres volien aprofitar la guerra per fer una revoluciósocial, altres volien col·lectivitzar els mitjans de producció, altres s'esgarrifaven només de pensar-hi.
Catalunya es va mantenir fidel a la república fins al final de la guerra. A Flix, el 19 dejuliol, poc desprès de rebre la notícia del cop militar, l'ajuntament fou ocupat per membres d'esquerres, majoritàriament de la CNT-FAI. En aquell moment l'alcalde de Flix era Mariano Masot Bagés, que haviaguanyat les eleccions l'any 1934.
Pocs dies desprès, personatges destacats de la Colònia Fàbrica (alguns tècnics que s'havien posicionat durant la vaga del 1933 en contra de les demandes delsindicat) i de la dreta local, foren arrestats i alguns assassinats. En total es van comptabilitzar 18 víctimes civils residents a Flix als moments inicials del conflicte [1].
El 20 de juliol, unnombrós grup de treballadors encapçalats per membres de la CNT-FAI, es van apoderar de la fàbrica i van convidar a membres del PSUC-UGT a formar part del Comitè de Control Obrer, tot i que els anarquisteseren els qui tenien el poder.
Aquest Comitè el presidia Joan Pérez Aguilà i estava format per Baldomero Poblado, Josep Ferrús Rodes, Francisco Grau Sabaté, Josep Català Masot, Francisco Rius iClaudio Cervelló, com a representants de la CNT, i Antonio Ribera Ortiga, Ramon Rodes, Antonio Lucea Ribas, Federico Christ, Arturo Jové Mora i Antonio Guiu Biosca, com a representants de la UGT [2]....
Aquesta fidelitat a la república, però, no volia dir unitat, ja que dins del bàndol republicà s'hiaglutinaven socialistes, comunistes, trotskistes, anarquistes, independentistes, republicans, etc. etc. etc. Uns volien salvar la república, altres volien aprofitar la guerra per fer una revoluciósocial, altres volien col·lectivitzar els mitjans de producció, altres s'esgarrifaven només de pensar-hi.
Catalunya es va mantenir fidel a la república fins al final de la guerra. A Flix, el 19 dejuliol, poc desprès de rebre la notícia del cop militar, l'ajuntament fou ocupat per membres d'esquerres, majoritàriament de la CNT-FAI. En aquell moment l'alcalde de Flix era Mariano Masot Bagés, que haviaguanyat les eleccions l'any 1934.
Pocs dies desprès, personatges destacats de la Colònia Fàbrica (alguns tècnics que s'havien posicionat durant la vaga del 1933 en contra de les demandes delsindicat) i de la dreta local, foren arrestats i alguns assassinats. En total es van comptabilitzar 18 víctimes civils residents a Flix als moments inicials del conflicte [1].
El 20 de juliol, unnombrós grup de treballadors encapçalats per membres de la CNT-FAI, es van apoderar de la fàbrica i van convidar a membres del PSUC-UGT a formar part del Comitè de Control Obrer, tot i que els anarquisteseren els qui tenien el poder.
Aquest Comitè el presidia Joan Pérez Aguilà i estava format per Baldomero Poblado, Josep Ferrús Rodes, Francisco Grau Sabaté, Josep Català Masot, Francisco Rius iClaudio Cervelló, com a representants de la CNT, i Antonio Ribera Ortiga, Ramon Rodes, Antonio Lucea Ribas, Federico Christ, Arturo Jové Mora i Antonio Guiu Biosca, com a representants de la UGT [2]....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.