flora i fauna
Páginas: 3 (669 palabras)
Publicado: 19 de mayo de 2014
La flora
La flora dels Pirineus es compon de vora 4.500 espècies, de les quals unes 160 són endèmiques。Pel que fa als arbres, cal esmentar el pi (pinus uncinata) a gran altitud (nivellsubalpin), faigs (Fagus sylvatica) i avets (Abies alba) a mitjan muntanya (nivell muntanyenc), llavors alzines i castanyers al peu de muntanya (nivell tossalenc).
La influència mediterrània fa que elpirineu oriental i sud, més assolellat, té una composició florístic diferent de la resta de la serralada. L'orientació d'oest - est de la serralada fa que un gran nombre d'espècies que eren presents alnord d'aquesta regió durant l'era terciària han desaparegut a causa del fred de la darrera gran glaciació (màxim glaciar fa vora 20.000 anys): elles "migraren" cap a zones de més baixa latitud, mésclements que l'alta muntanya pirinenca, que no podien travessar.
El clima és el que més decideix la flora del Pirineu. Al pirineu atlàntic, és a dir el nord i l'extrem occidental, hi ha pratsverds alternant amb boscos d'alzina de fulla caduca a la vall i a peu de muntanya, i fagedes i pinars a mitjan muntanya. El límit superior de la forest se situa entre els 2.000 i 2.500 m (pins), sentrellevats per landes subalpines (erica, rhododendron) llavors, sota de 2.500 a 3.000 m, als pedres, la neu i petits glaciars.
La mitjan muntanya del vessant sud, el més sec, presenta una vegetaciótípicament mediterrània: garriga, forests de faigs verts, pins negres, pins silvestres. Les valls més altes destaquen prats verdulents, fagedes, avets i pins silvestres. A la part més alta no hihauria gaire diferència amb la del vessant nord si no fos per la predominança de terres calçàries que s'imposa al clima i abaixa el límit vegetal. Per fi, a l'extrem oriental les pluges torrencialsdel mediterrani, combinat amb sequera estival, donen lloc a grans fagedes. Convindria destacar la selva d'Irati, considerat la fageda més gran d'Europa i la massa boscosa més gran dels Pirineus....
La flora dels Pirineus es compon de vora 4.500 espècies, de les quals unes 160 són endèmiques。Pel que fa als arbres, cal esmentar el pi (pinus uncinata) a gran altitud (nivellsubalpin), faigs (Fagus sylvatica) i avets (Abies alba) a mitjan muntanya (nivell muntanyenc), llavors alzines i castanyers al peu de muntanya (nivell tossalenc).
La influència mediterrània fa que elpirineu oriental i sud, més assolellat, té una composició florístic diferent de la resta de la serralada. L'orientació d'oest - est de la serralada fa que un gran nombre d'espècies que eren presents alnord d'aquesta regió durant l'era terciària han desaparegut a causa del fred de la darrera gran glaciació (màxim glaciar fa vora 20.000 anys): elles "migraren" cap a zones de més baixa latitud, mésclements que l'alta muntanya pirinenca, que no podien travessar.
El clima és el que més decideix la flora del Pirineu. Al pirineu atlàntic, és a dir el nord i l'extrem occidental, hi ha pratsverds alternant amb boscos d'alzina de fulla caduca a la vall i a peu de muntanya, i fagedes i pinars a mitjan muntanya. El límit superior de la forest se situa entre els 2.000 i 2.500 m (pins), sentrellevats per landes subalpines (erica, rhododendron) llavors, sota de 2.500 a 3.000 m, als pedres, la neu i petits glaciars.
La mitjan muntanya del vessant sud, el més sec, presenta una vegetaciótípicament mediterrània: garriga, forests de faigs verts, pins negres, pins silvestres. Les valls més altes destaquen prats verdulents, fagedes, avets i pins silvestres. A la part més alta no hihauria gaire diferència amb la del vessant nord si no fos per la predominança de terres calçàries que s'imposa al clima i abaixa el límit vegetal. Per fi, a l'extrem oriental les pluges torrencialsdel mediterrani, combinat amb sequera estival, donen lloc a grans fagedes. Convindria destacar la selva d'Irati, considerat la fageda més gran d'Europa i la massa boscosa més gran dels Pirineus....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.