"Floral" de gabriel ferrater

GABRIEL FERRATER

“Floral”

Ana Vàzquez Fernàndez
1r C de Batxillerat
Llengua Catalana

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Gabriel Ferrater (Reus, Tarragona, 1922 - San Cugat del Vallés, Barcelona, 1972), és un poeta català del segle XX. El seu avi havia creat un empresa d'exportació de vi a Reus, que va prosperar en la Primera Guerra; d'ella van viure el seu pare i els seus oncles.
Va fer elservei militar a Tarragona i anys més tard es va matricular a la Universitat de Barcelona per estudiar àlgebra, i va estar cursant la carrera de matemàtiques tres anys.
El poeta, que escrivia des dels vint anys, va intentar certa estabilitat professional i personal cap als trenta anys. Primer va partir a Londres per trobar algun treball editorial, alguna cosa que va aconseguir, no obstant això, aHamburg, com a lector de l'Editorial Rowohlt.
Després, va tornar a Catalunya i en 1963 va acceptar el càrrec de director literari de Seix Barral, en mans llavors del inventivo Carlos Barral, de qui va ser amic, com de Gil de Biedma i Carles Riba. Al 1964 es va casar amb Jill Jarrell, periodista nord-americana de qui es va separar als dos anys i va fixar la seva residència en Sant Cugat. Entre 1958 i1968, va escriure i va publicar tota la seva obra poètica.
En 1968, Ferrater va decidir estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona. A continuació, va exercir com a professor a la Universitat Autònoma d'aquesta ciutat, ensenyant Lingüística i Crítica Literària. En aquells dies la seva activitat va ser constant, com a conferenciant, col·laborador en projectes i seminaris, traductor de l'alemany i del'anglès. En aquests anys va rebre diversos premis. No obstant això, el 27 d'abril de 1972, Gabriel Ferrater es va suïcidar en el seu pis: no havia complert els cinquanta anys. Havia dit al seu grup d'amics que se suïcidaria en complir els cinquanta anys.

MOVIMENT

Gabriel Ferrater esta considerat com l’iniciador de la poesia de l’experiència.
Als anys seixanta va aparèixer la poesia del’experiència que es tractava d’una alternativa poètica que planteja la vida com a matèria del poema. La poesia narra experiències personals i col·lectives, i ho fa fugint de tot excés metafòric. A més, la poesia es va configurar com l’espai de les interrelacions entre identitat personal i vinculacions socials. Sense hermetismes i com a proposta de diàleg, la poesia de l’experiència esdevé una pràcticade subjectivitat i de compromís amb l’entorn. El poema és un terreny moral, en tant que fa un exercici de reflexivitat i de valoració personal de les experiències. Aquestes, a més, es donen en un temps i un espai socialment compartit, i situen la poesia, també, en el terreny de la utilitat social.
Els poetes d'aquesta tendència creen una poesia que torna als sentiments i a les situacionsordinàries per reflexionar sobre temes clàssics, com el pas del temps, l'amor, el somni de la vida i la felicitat. Amb una poesia que torna a la mètrica, que busca ser accessible i atreure al lector, que fa servir la ironia i l'humor, i que no està interessada en l'originalitat com a objectiu. Els poetes de l'experiència ofereixen una visió crítica de la modernitat i busquen crear un espai en el qual elsubjecte individual, havent après les lliçons de la postmodernitad, reflexioni sobre el seu lloc al món i recuperi la seva capacitat d'interpretació i acció.

FLORAL, Gabriel Ferrater

La primavera del cinquanta-dos, les noies
portaven bruses blanques i rebeques
verdes, i pel carrer sentíem el fresseig
precipitat de flors i fulles on s’amaguen
els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer
trentaanys, que també em semblen prematurs.
Però cap vent ni en fa justícia. Romanen,
inconvincents i eixuts, sota cada any
que va venint per recobrir l’edat
distreta, el blanc atònit i el verd aspre,
i aquell ventet menut pels llargs carrers
de noies flors i fulles, el record
que se me’n va, de tan confús, cap al futur,
se’m fa desig, i la memòria em verdeja.

COMENTARI DE TEXT

1....