Flow y entorno laboral

INFORME FINAL







RESUM

En els darrers anys, la psicologia ha pres una oberta orientació envers els aspectes positius de l´experiència humana. Aquest és un fet íntimament relacionat amb una nova i creixent sensibilitat en relació amb una visió àmplia del benestar. Al si d´una societat fortamentindustrialitzada i en la situació actual d´inestabilitat, canvi i readaptació constant obligada, aquests aspectes adquireixen una nova dimensió. Csikszentmihályi (1975) va importar un concepte ja present en filosofies i religions orientals des de temps immemorials i que es referia a aquest estat mental òptim que permet el gaudiment de l´experiència present així com la maximització de les pròpieshabilitats i el propi rendiment. La utilitat de l´estudi i aplicació dels principis que se´n deriven resulta immediata en molts àmbits i el laboral no n´és una excepció. El present informe treballa sobre les dades obtingudes del passament d´un qüestionari elaborat per un grup d´investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya i pretèn esclarir la relació entre les dimensions del flow proposades perCsikszentmihályi i l´experiència laboral positiva (satisfacció laboral). També abordarà les possibles diferències a aquest respecte entre homes i dones.

Paraules clau: Psicologia positiva, flow, treball, motivació intrínseca, satisfacció laboral, recursos laborals, absorció, orientació a metes, autoeficàcia percebuda, competència percebuda.


INTRODUCCIÓ

El flow, també flux, fluència ofluir és un concepte originalment proposat per Csikszentmihályi (1975). Va ser definit com un estat mental operatiu en què es donava un equilibri òptim entre la pròpia habilitat i la dificultat de la tasca abordada (gràfica 1). L´emergència d´aquest estat possibilitava l´aparició d´experiències òptimes i, conseqüentment, d´un rendiment òptim. D´aquí que l´estudi s´ampliés cercant aplicabilitat acamps tan diversos com l´esport, l´educació o el treball. Estudis posteriors com els duts a terme per Csikszentmihályi i col.laboradors (1990), permeteren passar de la bidimensionalitat diacrònica inicial a la proposta de nou dimensions integrants del flow: equilibri entre habilitat/desafiament, existència de metes clares, concentració en la tasca, feedback directe i immediat, sensació decontrol, fusió acció/pensament, pèrdua d´autoconsciència, transformació del temps i experiència autotèlica (intrínsecament motivant).




Gràfica 1


Csikszentmihályi va dividir aquestes dimensions en condicions proximals, assimilables a antecedents del flow i característiques subjectives de l´estat, assimilables a conseqüències. La convergència de totes nou donava lloc a estats de macroflow,però també podien donar.se estats de microflow quan només n´eren presents algunes.

La relació entre flow i treball ha estat àmpliament estudiada, però d´entre tots els autors que s´hi han dedicat es fa obligatòri l´esment de Bakker (2005). Si Csikszentmihályi i Nakamura (2002) plantejaren el flow com un reflex de processos atencionals, Bakker se centrà més en el procés motivacional involucrat iho va fer, a més, des d´una perspectiva individualitzada. Els estudis de Bakker van concloure l´existència de tres dimensions nuclears: el gaudiment, la motivació intrínseca i la total immersió en l´activitat. Totes elles demostraren una alta correlació positiva. No obstant, parlar d´antecedents i conseqüències del flow en un àmbit tan mediatitzat per múltiples variables com és el laboralresultaria força simplista. Per ampliar aquests conceptes es van dur a terme nombrosos estudis en què s´investiga la influència de les exigències i característiques ambientals que envolten el subjecte. En el present treball destaquem els realitzats per Mäkikangas, Bakker, Aunola i Demerouti, E. (2010) en relació als recursos laborals. D´aquestes investigacions n´extreiem que els recursos laborals, en el...