fluxos migtatoris

TEMA 10: ELS FLUXOS MIGRATORIS

LES MIGRACIONS.
CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS.
L’impuls d’immigrar es frenat pel desig de quedar-se al lloc d’origen, només es desencadena quan al lloc d’origen la situació es inaguantable o l’atracció del país de destinació és molt intensa.

CAUSES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS:
Demogràfiques i econòmiques Raons més freqüents.. L’augment de lapoblació sense la creació de llocs de treball, provoca desocupació i salaris baixos. Aquesta va ser la causa de l’emigració Espanyola cap a Amèrica Llatina, Europa occidental i camp-ciutat.
Relacionades amb catàstrofes Els terratrèmols, les desertització, les plagues i sequeres prolongades causen inseguretat a la població o males collites. A Espanya aquesta emigració s’ha desenvolupat lentament.Despoblament territoris molt secs.
Polítiquesguerres, persecucions, exilis forçats. A Espanya, després de la Guerra Civil
Socioculturalsdiverses desig de viure en Estats més democràtics, atracció d’un lloc (bones condicions climàtiques,...), etc.

CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS:
Per al país d’origenDisminueix el problema per falta de feina, la pressió social i soluciona problemes urgents.Però: perd força de treball, sovint ja amb formació, i persones dinàmiques amb iniciativa, provoca l’envelliment de la població i el despoblament de zones
Per al país de destíL’arriba d’onades de gent, pot provocar conflictes laborals, problemes d’acceptació social. Aportació per al desenvolupament econòmic diversitat cultural.
Per a la persona emigrantprendre la decisió de marxar, decidir el llocd’origen, adaptar-se al nou medi, veure quin paper pot desenvolupar i possible conflictes d’identitat.

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA
Migracions transoceàniques històriques i modernes
ê
Des de s.XV fins el s.XX, la S.G.M. (1939-1945), cap a Amèrica Llatina:
Al principi de migracions transoceàniques de signe colonial: poca sortida de població. Més tard , amb d’industrialització (s.XIX), es va fermassiva. Les xifres més elevades d’immigració es van produir al període de 1911-1915, 800.000 persones d’Espanya, d’aquests 650.000 anaven cap a Amèrica Llatina (Argentina), i procedien de Galicia, Canàries i Astúries, i generalment població pagesa amb poca qualificació, Aquests fluxos es van reduir per causes externes i internes.
El 1950 es va reactivar, però no amb els valors del començament.Argentina va deixar de ser el primer lloc d’origen, i va ser Veneçuela (explotacions petrolíferes) treballadors industrials i amb qualificació.
Migracions interiors camp-ciutat finals dècada del 1950
Migracions exteriors països industrialitzats d’Europa central i occidental.

LES MIGRACIONS INTERIORS
LES MIGRACIONS INTERIORS CAMP-CIUTAT
Primera meitat del s. XX l’augment més important a Espanya vatenir lloc a Castella i Lleó, Castella a Manxa, Extremadura i l’interior de Andalusia, regions amb escassetats econòmiques i poca productivitat de la terra. Amb el desenvolupament de les comunicacions i amb la demanda de mà d’obra abundant i barata que necessitava l’industria s’inicia una forta migració camp-ciutat.

LLOC D’ORIGEN DE LA MIGRACIÓ INTERIOR
Va afectar tot el territori espanyol. Enles dècades del 1950, 1960 i 1970el flux va ser considerable, per falta de dades es difícil de conèixer les direccions concretes de la migració. Entre 1950 i 1980 5’4milions de persones van canviar de província. Les migracions interprovincials serien el doble. Onze províncies el 2001 van registrar menys que al 1900, per tant es suposa que van tenir una forta emigració

LLOC DE DESTINACIÓ DE LAMIGRACIÓ INTERIOR
Zones de recepció espanyola àrees industrials: Barcelona, Madrid i País Basc.
Creixement demogràfic més grans dels anys 60 l’experimenten Barcelona, i Madrid, augment de 500.000. Seguides de València, Biscaia i Alacant, increment de 100.000 i 200.000 persones.
Andalusos, gallecs i extremenys destí prioritariBarcelona.
Població de Castella i Lleó i Castella la Manxa Madrid....