fmvb

MEMÒRIA HISTÒRICA A ALMASSORA
Jornades de Memòria Històrica 2005 
Juan Luis Porcar
Després de comprovar com es trenque bruscament en Almassora un projecte de canvi i transformació social i continuant en la línia cronològica vull repassar algunes matèries relacionades amb el trencament d'aquesta memòria històrica des de diverses perspectives, en primer lloc vull fer referència a la repressiódels protagonistes d'aquesta història, veïns d'aquest poble, oblidats per a uns desconeguts per a uns altres, repressió física tant per afusellaments, presó i exili  i la repressió econòmica com mitjà de submissió, de terror i de control social amb l'aplicació de la llei de responsabilitats polítiques.

Per altra banda també convé recordar breument, objectius de la memòria historia pendents perestudiar i per treballar: la recollida de testimoniatges orals, la configuració d'un projecte educatiu per a explicar la memòria als joves, la reparació moral i econòmica de les víctimes i les seues famílies, l'estudi i recuperació del patrimoni i la denúncia i de la nomenclatura i simbologia franquista, necessari per a una veritable regeneració democràtica ciutadana 
La repressio franquista es unanecessitat política per a mantenir i consolidar el nou projecte dictatorial i contrarrevolucionari, no es dubtaria, en paraules de Franco “en fusilar media España con tal de pacificarla. El 25 de maig de 1936. en les instruccions preparatòries de la revolta militar ja deia el general Mola, ideòleg de l'alçament “se tendrá en cuenta que la acción ha de ser extremo violenta para reducir lo antesposible al enemigo que es fuerte y bien organizado”i el mateix 19 de juliol afirma  “sembrar el terror eliminando sin escrúpulos a todos los que no piensen como nosotros”.La repressió és fruit d'una planificació freda i sistemática.
Els vencedors de la guerra amb la plena col·laboració i suport de l'Església, s'apropien del discurs cristià de la croada contra la anti-Espanya i sobre la necessitatd'expurgar i fer pagar els crims comesos. Aquest univers repressiu impulsa el ressentiment i la passivitat de la població derrotada assegurant el seu control social, un consens passiu que produeix la pervivència del règim dictatorial, s'immobilitza a molts dels possibles simpatitzants dels vençuts, als quals al eixir de presó i se'ls pretén convertir en uns marginats socials.(Descrit magnificamentaquest ambient coercitiu de posguerra en la novela « La Cara oculta de la lluna » de Pasqual Mas).

La justícia castrense va adquirir preeminència davant l'ordinària com a conseqüència de la publicació del Bàndol de 28/07/1936 que declarava l'Estat de Guerra, que implica la sistemàtica aplicació dels consells de guerra en zona sublevada. El “procedimiento sumarísimo” implica la celeritat quant ala seva tramitació, prescindint-se d'actuacions no essencials, i el compliment de la sentència s'executa sense dilació. Els tribunals estaven formats exclusivament per militars, jutges instructors moltes vegades estaven emparentats amb víctimes de les dretes, els defensors eren els militars amb menor graduació. El relator o ponent efectua un resum de cada processat on es condensaven els càrrecs iles acusacions. Els sumaris eren instruïts en multitud d'ocasions mitjançant la tortura i signats per l'inculpat en una situació desesperada. En les denúncies o informes negatius era inqüestionable l'èmfasi en la trajectòria obrerista dels acusats, la seva afiliació política. El discurs final del fiscal era de to exaltat i ple de retòrica falangista. El defensor es limitava simplement a demanarclemència o la pena immediatament inferior. Els acusats, atemorits els jornalers per l’asfixiant ambient coercitiu del Tribunal no presentaven alegacions, si algun amb facilitat de paraula esgrimia una argumentació, rapidament era fet callar en la Sala.
 
La repressió franquista a Almassora ens dona una xifra superior a les 80 víctimes mortals encara pendent de noves aportacions  respecte a...