fobia infantil

-LA FOBIA INFANTIL:
La por és un mecanisme de defensa que esdevé en el nen i l’ajuda a evitar les situacions potencialment perilloses. Normalment apareix quan se sent en perill sigui per una amenaça real o imaginària. La por es la resposta que dóna el cos per poder reaccionar en tot moment davant la situació. Algunes de les pors són presents en el desenvolupament mental i emocional delnen,però, al igual que apareixen, també desapareixen de manera espontània, a mesura que el nen va descobrint aspectes nous davant d’aquestes i va experimentant diferents modes de veure-les.
Aquestes pors infantils són molt freqüents i es donen en un 40% dels nens. Són normals i apareixen sense cap causa aparent i, desapareixen amb el temps (entre 1 i 4 anys), amb excepció de la por als estranys, que potser substituïda a l’edat adulta per la timidesa.
Un nen pot sentir una por cap a, per exemple, un gos gran i reaccionar de manera “normal”; es a dir, mantenint una distancia apropiada entre els dos cosso i d‘altre banda negant-se a tocar-lo. En canvi si el nen reacciona de manera que, el simple moviment del gos o el seu lladruc el fa tenir la necessitat de córrer, comencem a parlar d’una pormés desenvolupada que afecta a la conducta del nen de manera desproporcionada. Aquesta por irracional que impedeix que el nen tingui una vida tranquil·la envers a qualsevol cos, la denominem fòbia.
La fòbia es una por que esta fora de lloc, una por tant exagerada que apareix o persisteix en edats inadequades; es a dir, la por dels gossos es normal als tres anys però es converteix en una fòbia alsquinze. Es repeteix davant la mateixa situació o objecte, és persistent i altera la vida del nen, essent una font d’angoixa i de sofriment per a ell. Aleshores podem dir que les fòbies són una por especial amb les següents característiques:
- És una por desmesurada respecte a la situació.
- El nen no deixa de patir por.
- Encara que li donin explicacions perquè no la pateixi ,no les accepta.- No és normal en aquella edat.
- És de llarga duració.
- El nen no pot controlar la seva por.
- El nen intenta evitar les situacions en què podria experimentar la por.
- Aquesta por afecta la seva vida quotidiana.

-COM S’ORIGINA UNA FÒBIA:
No totes les pors que tenim quan som petits desapareixen totalment a mesura que ens anem fent grans. Tant nens com adults tenim les nostres pors. Peròla major part d’aquestes pors intenses provenen d’experiències viscudes en la infància de cada un d’ells.
Una por “normal” es pot arribar a convertir en una por descontrolada (fòbia) per culpa dels que rodegen aquell nen,es a dir, tant els familiars com els amics o els companys de l’escola influeixen en la seva conducta davant de les diferents situacions u objectes els quals el nen té una certapor. Per exemple, un pare o una mare, que són massa “patidors”, amb la seva actitud ajuden a transmetre al seu fill/a les seves inseguretats i pors. Els nens són esponges i absorbeixen tot i encara que els seus pares pensin que l’estan protegint i estan fent bé en educar-li d’aquesta manera, l’únic que aconsegueixen es reflectir les seves pors en ell. Però d’altre banda aquestes fòbies poden serdonades si aquest nen a patit qualsevol experiència traumàtica quan era petit i no ha superat aquesta .
Les fòbies infantils apareixen, sobretot, entre els 4 i els 8 anys. En aquestes edats es donen més casos de fòbies en els nois que en les noies. També es freqüent que apareguin en l’adolescència però, en realitat podrien aparèixer a qualsevol edat.
Podríem dir que les fòbiess’autoalimenten, es a dir, quan la persona es troba davant aquesta situació que l’espanta i per aquesta raó experimenta un atac de pànic, se sent tant malament que evitarà tornar-se a topar amb la mateixa situació una altre vegada. I per això la propera situació podria augmentar encara més la seva angoixa.

- EL PETIT ALBERT:
L’any 1920 un psicòleg anomenat Watson va fer un experiment. Aquest consistia...