Focault

L'HOMOSEXUALITAT, UNA
REALITAT ESTIGMATITZADA.

Vivim en un món injust, on s’estigmatitza a tot aquell col·lectiu que no actua o no pensa com fa la
majoria. Sempre hi ha hagut diferències socials, on els nostres progenitors ens han inculcat uns
valors, uns valors que sempre hem acceptat com els reals, com els correctes però, com podem
separar allò que és moralment correcte del què no?Costa molt fer aquesta diferència, fins aleshores no s’ha aconseguit i és per això que encara
podem parlar d’exclusió. Els homosexuals han sigut tan exclosos com estigmatitzats aquests
últims anys, tot i que han passat per etapes molt diverses al llarg de la història.
Diversos autors han tractat aquest tema en les seves obres i, per tant, podem trobar opinions molt
diferents però és cert quemalgrat puguem estar d’acord amb unes o altres, ha servit per trencar
un tema que fins aleshores es podia considerar “tabú”.
La sexualitat forma part del nostre comportament, és un element més de la nostra llibertat. La
sexualitat és obra nostra i és per això que no hauria de ser estigmatitzada ni jutjada. El que
importa és el plaer i es desig i aquestes virtuts tan les podem trobar amb homes comamb dones.
El canvi de paradigma del que ens parla Focault en la seva obra, és l’esdeveniment més
important, ja que és a partir d’aquí on es canvia el pensament de la societat i es comença a jutjar a
un col·lectiu per la seva manera de viure.

PARAULES CLAU: Estigmatització, diferències, inferioritat, desacreditació, sexualitat.

El sexe sempre ha format part d'un gran debat social, undebat que avarca molts anys d'història,
moltes cultures i pensaments diferents i on el seu gran component pugnitiu ha donat peu a anys
de lluita i esforç.
La sexualitat es materialitza en els cossos, no existeix de manera natural, no és una cosa amb la
qual es neix, no pertany, per tant, al cos, si el considerem quelcom donat en el naixement.
La sexualitat no és el sexe (home o dona), sinó que ésuna manera de ser que s'incorpora al
nostre cos a mesura que adoptem les maneres de viure, de parlar, d'actuar amb els altres i amb
nosaltres mateixos que caracteritzen la nostra cultura. Així, partint d'aquesta idea podem
respondre la pregunta: “Ets homosexual o heterosexual?”
La homosexualitat existeix des de temps molt antics. Segon certes interpretacions de la història,
van serhomosexuals, entre altres, Alejandro Magno, rei de Macedònia i guerrer que va conquistar
extensos territoris; Ricardo Corazón de León, rei d'Anglaterra i guerrer i conquistador i Leonardo
Da Vinci, pintor, autor de la Mona Lisa.
Actualment continua present en tots els països, sense importar les races, classes socials o
econòmiques. Hi ha persones homosexuals entre gent molt culta i n'hi ha sense capeducació
acadèmica, entre ateus i entre membres de diverses religions.
Que avui dia existeixen tan homosexuals com heterosexuals és una realitat, però el que sosté
Focault és que l'homosexualitat i la heterosexualitat són incorporals (utilitza aquest mot per
anomenar la materialitat incorporada a un cos mitjançant les pràctiques), és a dir, que no formen
part de la naturalesa humana, sónmaneres de ser que pertanyen a la nostre cultura actual i per
tant, amb ells no podem ni analitzar altres cultures ni jutjar-les.
Centrant-nos amb la homosexualitat, aquesta ha tingut diferents punts de vista segons les
èpoques, per això trobo necessari fer un repàs a la història d'aquesta percepció:
En l'època greco-romana, la homosexualitat era una forma de socialitzar-se. Un adolescent podiamantenir relacions sexuals amb un adult, aquest era el seu mestre i l'incitava en les relacions
sexuals.
Els hebreus ja coneixien l'homosexualitat i la castigaven severament, igual que els aztecas, que
castraven i desertaven de la ciutat a l'home que havien descobert practicant-la.
Durant les dues èpoques següents, l'edat mitjana i l'edat moderna, es van modificar i van endurir
més les lleis...