Follar

BLOC II:
EL SABER TEÒRIC.
UNITAT 3.
LA RACIONALITAT TEÒRICA:
VERITAT I REALITAT.
1ª PART

GUIÓ

0. INTRODUCCIÓ
1 Característiques del saber teòric
1. EL CONEIXEMENT
1. Gnoseologia o Teoria del Coneixement.
2. Actituds del coneixement.
a) Actitud natural
b) Actitud crítica
1. funcions de l’actitud críticaa) Depuració.
b) Fonamentació
c) Delimitació
3. Caràcters del coneixement.
1) Relació subjecte-objecte.
a. Sensibilitat
b. Imaginació.
c. Enteniment.
d. Raó.
2) Caràcter processual.
3) Intencionalitat.
4) Consciència.Immanent i transcendent.
5) Caràcter no atzarós, legalització.
6) Caràcter unitari de la dinàmica del coneixement.
4. Noció de coneixement.
a) El coneixement és un acte/procés d’objectivació.
b) El coneixement és l’assumpció conscient de l’objecte.
c) El coneixement és la representació simbòlica de l’objecte,
d) El coneixement és ladonació de sentit.
2. CONEIXEMENT I EXPERIÈNCIA
a) Recepció
b) Immediatesa
c) Concreció
1. “Allò donat”, les dades, el datum de l’experiència.
2. “Allò posat”, els a priori del coneixement.
3. Factors mediadors de l’experiència.
a) Pensament.
b) Cos
c) Llenguatged) Societat i cultura.
APÈNDIX: CONCEPTES BÀSICS

0. INTRODUCCIÓ.


L’aprenentatge és el procés pel qual adquirim coneixements i habilitats. Aquest comença des del naixement i acaba amb la mort de l’individu. Sempre adquirim coneixements i sempre aprenem.


Aquest procés en la primera etapa de la infància és espontani i inconscient, molt del que l’infant aprènho fa mitjançant el joc i l’educació familiar així com amb l’experiència pròpia (aprenem a no tocar el foc, ni jugar vora el pou, etc.)


En una segona etapa l’aprenentatge té lloc a l’escola, l’institut, etc., sense deixar de rebre coneixements per experiència vital, per la societat, per la família, amics, etc. Aquí comencem a adonar-nos de l’esforç i sacrifici que comporta assolir-los.En l’edat adulta i fins el fi dels nostres dies seguim constantment adquirint coneixements, tant intel·lectuals o teòrics com pràctics, vitals, i de tota mena.




Aristòtil va dividir la Filosofia o el saber amb les següents parts:


a) Saber teòric
a. Metafísica
b. Física (o Ciències Naturals)
c. Matemàtiques
b) Saber pràctic
a. Políticab. Ètica
c) Saber productiu
a. Les tècniques i arts productores.

L’ordre d’importància era el mateix exposat pel filòsof grec: el més important saber és el que atén els principis i causes més generals de totes les coses i que no es veuen afectats pels canvis naturals, és a dir els metafísics.


El saber teòric és, doncs, aquell que tracta del coneixementintel·lectual, contemplatiu, més o menys abstracta i racional; un coneixement que no s’adquireix de manera espontània ni de forma inconscient; precisa preparació, instrucció, esforç i sacrifici; estudi i dedicació.




De qualsevol forma, els tres àmbits del saber no estan desconnectats entre sí, es requereixen els uns als altres per ser autèntics i eficients coneixements. Per exemple: construirun pont (saber productiu, tècnic) requereix coneixements d’arquitectura (teòrics) i saber de la vida política, urbana (saber pràctic).


En aquest tema, però, tractarem del saber teòric des del vesant de la Filosofia que és la Gnoseologia o Teoria del coneixement.




Característiques del saber teòric.


• Teòric: la paraula teoria ve del grec theoria que significa...