Fonaments de la tradició literària La Bíblia jueva i els Evangelis

Fonaments de la tradició literària La Bíblia jueva i els Evangelis
Bíblia (plural grec tà biblía= els llibres)
Conjunt de llibres o textos escrits durant un període molt llarg de temps (aprox.entre l’any 1000 aC. i el 100 dC. o fins i tot una mica més tard)
Constitueix el llibre fonamental de dues religions: judaisme i cristianisme (anomenades, juntament amb l’islamisme, “les religionsdel llibre”)
Cristianisme: distingeix Antic Testament i Nou Testament
Judaisme: l’únic text sagrat i vinculant és la Tanakh
Se sol distingir entre: Bíblia jueva/hebrea (judaisme) i Bíblia(cristianisme)
La Bíblia jueva va ser escrita fonamentalment en hebreu (petites parts en arameu)
Septuaginta ( LXX o Bíblia dels setanta): Entre el segle III i I aC. la Bíblia hebrea va ser traduïdaal grec (a Alexandria per savis jueus hel·lenitzats).
El Nou Testament va ser escrit en llengua grega (grec koiné)
Vulgata: Versió llatina de la Bíblia que s’adopta a principis del S.VI is’oficialitza amb el Concili de Trento (1545-1563) Resultat principalment de l’obra de Sant Jeroni que al S. IV tradueix la Bíblia al llatí (tradueix l’AT a partir de la Tanakh). Esdevé la versió llatinadefinitiva oficial de l’Església Catòlica Romana.
Algunes traduccions de la Bíblia han tingut una gran importància en la construcció de les llengües nacionals europees ( p.e., traducció de Luter)Principi de la “sola scriptura”: Per als diferents moviments de la Reforma protestant, la Bíblia ( canònica) és l’única paraula de Déu i ha de ser accessible i interpretada individualment per tots elscreients. La Bíblia es pot llegir en les llengües del poble.
(Les diferents branques del cristianisme (diferents esglésies) difereixen en el cànon, és a adir, en el conjunt de llibres que admeten coma sagrats i vinculants per a la seva fe. Per això hi ha per ex. bíblies catòliques, protestants, etc.)
Des d’un perspectiva no jueva la Bíblia es divideix en dues parts (AT i NT). L’Antic...