Fonaments Del Comunisme

FONAMENTS DEL COMUNISME
Friederich Engels
1. Qüestió: Què és el comunisme?
Resposta: El comunisme és la doctrina de les condicions d'alliberament del proletariat.
2. Qüestió: Què és el proletariat?
Resposta: El proletariat és la classe de la societat que viu completament de la venda del seu treball i
que no treu profit de cap mena del capital; del qual la prosperitat i la misèria, la vida ila mort, la
simple existència depenen de la demanda de treball, i per tant de la mutable situació econòmica, de
les incerteses de la competència sense fre. El proletariat o la classe dels proletaris és, en una
paraula, la classe treballadora del segle XIX.
3. Qüesió: Aleshores no sempre hi ha hagut proletaris?
Resposta: No. Sempre hi hagut classes pobres i treballadores; i la classe obreraha sigut
majoritàriament pobre. Però no sempre hi ha hagut pobres i treballadors en condicions com les
actuals, en altres paraules, no sempre hi ha hagut proletaris, com no hi ha hagut sempre una lliure
competència sense fre.
4. Qüestió: Com s'originà el proletariat?
Resposta: El proletariat s'originà durant la revolució industrial, que tingué lloc a la darrera meitat
del segle passat aAnglaterra, i que des d'aleshores s'ha repetit en tots els països civilitzats del món.
Aquesta revolució industrial fou precipitada per la descoberta de la màquina de vapor, de diverses
filadores mecàniques, del teler mecànic i de tota una sèrie d'altres dispositius mecànics. Aquestes
màquines, que eren molt cares i per tant sols les podien comprar els grans capitalistes, alteraren tot
el sistemade producció i desplaçaren els antics treballadors, perquè les màquines produïen
mercaderies més barates i millors que les que podien produir els obrers amb les ineficients filadores
i telers manuals.
Aquestes màquines lliuraren la indústria directament a mans dels grans capitalistes i feren
completament inútil la migrada propietat dels treballadors (eines, telers, etc.) de forma que aviat elscapitalistes ho tenien tot a les mans i no res els hi quedava als treballadors. Això provocà la
introducció del sistema fabril en la indústria tèxtil. - Un cop s'havia donat l'impuls a la introducció
de la maquinària i del sistema fabril, aquest sistema es difongué ràpidament a tots els sectors
industrials, especialment el tèxtil, i la imprempta, la ceràmica i les industries del metall. Eltreball
com més anava més es dividia entre els treballadors individuals, de forma que el treballador que
abans feia tota una feina, ara sols feia una part d'aquella feina.
Aquesta divisió del treball féu possible la producció més ràpida i barata d'objecte. Reduí l'activitat
de cada treballador a moviments simples, mecànics i inacabablement repetitius que es podien
realitzar, no també, sinómillor, per una màquina. D'aquesta forma totes aquestes indústries
caigueren, una darrera l'altra, sota el domini de la màquina de vapor, de la maquinària i del sistema
fabril, com les filadores i els telers ja ho havien fet. Però alhora també queien a mans dels grans
capitalistes i els treballadors perdien qualsevol independència que els hi restàs. Gradualment no sols
la manufactura genuïna sinótambé els oficis manuals anaven i anaven cap al domini del sistema
fabril, mentre els grans capitalistes mitjançant l'establiment grans tallers desplaçaven els petits
mestres, i s'estalviaven despeses i afavorien una divisió elaborada del treball.
És així com s'ha esdevingut, i en els països civilitzats gairebé totes les formes de treball es realitzen
en fàbriques, i gairebé tots els oficis,professions i manufactures han sigut superats per la gran
indústria. Això, en un grau encara més gran, ha enfonsat les capes mitjanes, especialment els petits

artesans, i els ha reduït completament a la condició de treballadora, de forma que s'han creat dues
noves classes, que gradualment absorveixen totes les altres, és a dir:
1. La classe dels grans capitalistes, que en tots els països...