Fonaments informàtics

Documentació de Llenguatge C
Tema 2 – Tipus de dades simples Fonaments Informàtics, Curs 09/10

Tema 2: Tipus de dades simples
1. Variables
1.1. Concepte i declaració de variable Una variable es pot definir com una posició de memòria on es pot guardar un valor d’un tipus determinat, que pot ser modificat des del codi del programa. Una variable queda identificada per un nom que ens permetreferenciar-la i utilitzar-la dins del programa i per un tipus de dades (enter, real, caràcter), que ens indica quins valors podem guardar a la variable i quines operacions podem fer amb la variable. Totes les variables que s’utilitzen en un programa s’han de declarar abans de ser utilitzades. En la declaració d’una variable especifiquem el nom i el tipus, de manera que a partir d’aquell punt, elcompilador coneix l’existència de la variable i sap com es pot utilitzar (valors i operacions permeses). La sintaxi per declarar variables és la següent: Declaració de variables ; , , ... ;

En una sola instrucció podem declarar una sola variable o vàries variables del mateix tipus: Exemple /* Declaració d’una variable de tipus enter per guardar el nombre d’alumnes */ int n_alumnes; /*Declaració de tres variables de tipus real per guardar numerador, denominador i resultat d’una divisió */ float numerador, denominador, resultat; /* Declaració d’una variable de tipus carácter per guardar una lletra */ char lletra;

1.2. Tipus de dades bàsics en C El tipus enter (int) Serveix per guardar valors numèrics de tipus enter. Té diferents variants que serveixen per guardar nombres enters sensesigne (unsigned int), nombres enters més petits (short int) o nombres enters més grans (long int). Aquestes variants es diferencien en el tamany de memòria que es reserva per guardar la variable, i per tant en el valor mínim i màxim que es pot guardar a la variable. El tipus real (float / double) S’utilitza per guardar valors numèrics de tipus real, així com valors de tipus enter més grans que elsque es poden guardar en una variable de tipus enter. Hi ha tres variants del tipus real (float, double i double long) que, igual que amb el tipus enter, es diferencien

en el tamany de memòria que ocupen i en els valors mínim i màxim que s’hi pot guardar. Pel que fa a les constants de tipus real, per expressar nombres molt grans, s’utilitza un format especial de la notació exponencial. Perexemple, 3.5·108 s’expressa com 3.5E+08. El tipus caràcter (char) S’utilitza per guardar caràcters alfanumèrics, és a dir lletres, dígits, signes de puntuació, etc., però també nombres enters petits (fins a 255). El C considera el tipus caràcter com un enter en el rang de 0 a 255. Cada caràcter queda codificat amb un nombre de 0 a 255, seguint la codificació ASCII que teniu a sota. D’aquesta manerauna variable de tipus char es pot tractar com un caràcter o com un nombre enter. Codificació ASCII
Codi Car. 32 33 ! 34 " 35 # 36 $ 37 % 38 & 39 ' 40 ( 41 ) 42 * 43 + 44 , 45 46 . 47 / 48 0 49 1 50 2 51 3 52 4 53 5 54 6 55 7 56 8 57 9 58 : 59 ; 60 < 61 = 62 > 63 ? Codi Car. 64 @ 65 A 66 B 67 C 68 D 69 E 70 F 71 G 72 H 73 I 74 J 75 K 76 L 77 M 78 N 79 O 80 P 81 Q 82 R 83 S 84 T 85 U 86 V 87 W 88 X89 Y 90 Z 91 [ 92 \ 93 ] 94 ^ 95 _ Codi Car. Codi Car. Codi Car. 96 ` 128 € 160 97 a 129 161 ¡ 98 b 130 ‚ 162 ¢ 99 c 131 ƒ 163 £ 100 d 132 „ 164 ¤ 101 e 133 … 165 ¥ 102 f 134 † 166 ¦ 103 g 135 ‡ 167 § 104 h 136 ˆ 168 ¨ 105 i 137 ‰ 169 © 106 j 138 Š 170 ª 107 k 139 ‹ 171 « 108 l 140 Œ 172 ¬ 109 m 141 173 110 n 142 Ž 174 ® 111 o 143 175 ¯ 112 p 144 176 ° 113 q 145 ‘ 177 ± 114 r 146 ’ 178 ² 115 s 147" 179 ³ 116 t 148 " 180 ´ 117 u 149 • 181 μ 118 v 150 – 182 ¶ 119 w 151 — 183 · 120 x 152 ˜ 184 ¸ 121 y 153 Ö 185 ¹ 122 z 154 š 186 º 123 { 155 › 187 » 124 | 156 œ 188 ¼ 125 } 157 189 ½ 126 ~ 158 ž 190 ¾ 127 159 Ÿ 191 ¿ Codi Car. 192 À 193 Á 194  195 à 196 Ä 197 Å 198 Æ 199 Ç 200 È 201 É 202 Ê 203 Ë 204 Ì 205 Í 206 Î 207 Ï 208 Ð 209 Ñ 210 Ò 211 Ó 212 Ô 213 Õ 214 Ö 215 × 216 Ø 217 Ù 218 Ú 219 Û...