fonaments

3) Control social

Mecanismes pels quals la societat exerceix la seva dominació sobre els individus i força la seva conformitat a normes i valors.
Emprat per primera vegada per Edward. A Ross ( 1866- 1951)

Entem per control extern en allò que esta fora de la societat.
Com s’incorporen els controls externs en la personalitat?

Un dels pares de la sociologia americana Summer deia que elshàbits i els costums es converteixen en imperatius per a les següents generacions i controlen els projectes individuals i col·lectius. La societat esta estructurada per aquestes rutines, i son aquest conjunt de rutines les quals conformen l’estructura social.

Mentre que Durkheim deia que nosaltres seguim un fet moral i el seguim perquè es un deure però normalment no n’hi ha preu també acostuma arepresenta un be per a nosaltres. Intenta explicar el control social nomes per les pressiones externes.

Mead com Freud dient: determinats per comprendre de la internalització de les normes socials. L’actitud dels ‘’altres significatius’’ s’internalitza i conforma ‘’l’altre generalitat’’, la consciencia de l’individu. Les expectatives dels altres en societat conformen el caràcter i la conscienciade l’individu. Concepte de superego, les les normes socials dins nostre.

4) El poder

Quan parlem del poder parlarem dels següents sociòlegs: Simmer, Weber,Pareto,Mosca.
Tots aquests sociòlegs fan que hi ha hagi una singularitat. La singularitat mes clara es que Webber acaba aprenent de Simmer, sabent doncs que Simmer diu que no es important que el poder pugui funcionar sense que hi hagi unaacceptació del poder no es pot imposar el subordinat sempre.
Definiríem poder com les possibilitats que té una persona o grup d’imposar la seva voluntat, així ho va dir Max Weber. J.J.Rousseau digué que el mes fort mai ho es prou com per ser sempre l’amo, excepte que transformi la seva força en dret i la obediència en deure.
La clau sociològica és que les coses que passin, passin sense que ensadonem.
Qui es el poder? Es un fenomen que esta a tot la societat. Quan es parla de poder es parla ‘’d’ells’’, aquells els quals ens fan anar la guerra, aquella per els qual estem malament. El poder sempre estar allà fora. El poder és una cosa que sempre ha sigut parlada per els sociòlegs, i tots ells diuen que tota sociòlegs es una sociologia de dominació.
Amb els polítics tradicionalment s’hanbasat en els aspectes mes legals, el comportament de la gent respecte a unes eleccions, mentre que els sociòlegs mirant de saber que hi ha darrera de les institucions i les constitucions, o ara bé que es i deixa de ser oficial. Podríem dir que son dues maneres diferents d’oposar-s’hi.
El lideratge sempre es basarà en la seducció mentre que al poder no trobarem lideratge sinó imposició.
Elcontrol social tracta de mantenir a ratlla els individus mentre que el poder intenta imposar un conflicte. La voluntat de un individu pot xocar amb una altra i aquí ja es forma el conflicte, així el concepte ja es poder no control social.
Perquè el poder es mantingui ha d’haver-hi una habituació, és a dir, importància de l’hàbit de l’obediència. El cas de la autoritat el subordinat accepta la lògicaque s’imposa. Aquest automatisme sol es pot aconseguir amb l’obediència.
Una altra qüestió a parlar es la legitimitat, es a dir, el poder, per a convertir-se en ‘’adequadament autoritzat, ha d’investir-se amb els atributs de ‘’justícia’’, ‘’moralitat’’, ‘’religió’’, i els altres valors culturals que defineixen les ‘’finalitats’’ acceptables i les ‘’responsabilitats dels que tenen poder. Gerth iMills parlaven de caràcter i estructura social. Hi ha gent que accepta com a legítim el poder.
Trobem simultaneïtats certes.
Habituació/ legitimitat
L’exercici del poder depèn de la legitimitat
L’exercici del poder produeix legitimitat
Max Webber va dir que en funció de com s’estabilitza aquest poder hi hauran tres tipus d’autoritat.
Autoritat legal racional: les legitimacions van de papers....