fonetica sintactica

ASPECTES DE FONÈTICA SINTÀCTICA
Anomenem fonètica sintàctica l’estudi dels sons des del punt de vista dels seu
comportament en la cadena fònica; és a dir, què s’esdevé quan l’element final
d’unasíl.laba o d’un mot entra en contacte amb l’element següent.
Alhora d’encarar aquest estudi, convé que distingim entre els fenòmens de
contacte entre vocals i els que es produiexen entre consonants.Fenòmens vocàlics de contacte

Fenòmens consonàntics de
contacte

Quan una paraula acabada en vocal
entra en contecte amb una altra de
començada també en vocal, poden
esdevenir-se dosfenòmens:

Igual que ocorria en el vocalisme
àton, en certs contextos el tret que
oposa les parelles de fonemes deixa
de ser distintiu. És a dir, que es
produeix una neutralització.

1. Elisió: Unade les dues
vocals en contacte desapareix:
mà esquerra [máskèra]
no sé si el vol [nosésilvòl]
en aquesta cas l’àtona deixa de
pronunciar-se
deixe el poble [déiʃelpòble] en
aquest cas les dues esfonen en
una

1. Oclusives.
En posició final de paraula tant
les sordes com les sonores es
pronuncien sordes:
arrap [aráp]
àrab [áɾap]
virtut [virtút]
solitud [solitút]
reg [rék]
gemec[ʒemék]
En posició final de síl.laba
interior de paraula o en
contacte amb una altra paraula
començada per consonant, les
oclusives es pronuncien sordes
si li segueix una sorda i sonora
si lisegueix una sonora:
tap gros [tábgròs]
tap trencat [táptrenkát]
got buit [gòdbuit]
got ple [gòtplé]
groc viu [gògviw]
groc fosc [gròkfósk]

En contacte amb una altra
paraula començada amb vocalper regla general les oclusives
solen pronunciar-se sordes:
verb irregular [vèrpiregulár]
verd oliva [vèrtolíva]
parc obert [párkobèrt]

2. Sinalefa: Si una de les
vocals és i o u la tendènciaés
a formar un diftong amb la
vocal amb què està en
contacte:
el que us dic [elkewzdík]
hi ha gent [jáʤént]
pa i vi [pájví]

2. Fricatives i africades
En posició final de paraula
només...